El País dels Cecs

De H.G. Wells s'acostuma a dir que és un dels pares fundadors de la ciència- ficció. He llegit amb molt interès aquest llibre de relats, i val a dir que no m'ha decebut gens i que malgrat que no és un gènere que m'interessi especialment, he restat totalment enganxada als mons de somni i als seus personatges estranys i diferents que els poblen.

Resumir-ho no és tasca fàcil, per tant, he decidit decantar-me per comentar només un parell dels relats que el confegeixen. 

Les cases tancades sempre han despertat la meva curiositat i sovint m'he deixat endur per la imaginació i he fabulat amb  històries fantàstiques que suposadament veia veladament darrere alguna cortina mal tancada o una escletxa en el mur de la façana o una porta que he volgut veure mal ajustada.

Jo mai no he entrat en cap d'aquestes cases, però el nostre protagonista s'hi va aventurar.

Tot plegat ho he embolicat, per introduir-os a un recull del relat "La porta en el  Mur":

Ara crec, com creia en el moment en què m’ho contà, que en Walllace va fer tot el que va poder per revelar-me la veritat del seu secret.

(...)

Almenys per a ell, la Porta en el Mur era real, i conduïa, a través d’un mur també real, cap a realitats immortals.

(...)

Recordo petites coses. Recordo que vam passar per davant d’un home que meditava entre llorers i per un lloc alegrat per papagais.

(...)

Si va ser un somni, estic segur que fou un somni transcorregut a la llum del dia i absolutament extraordinari...

(...)

Van trobar el seu cos ahir de matinada a una excavació profunda prop de l’estació d’East Kensington. 

I acabo amb el li dona nom al llibre i que m'ha semblat especialment suggerent.

La vista és un dels òrgans que considero més preuats; la parla, moure'm, per descomptat que també, però mirar el món que m'envolta és quelcom que sempre em reconforta.

El relat amb què tanca el llibre i jo aquest breu recull: El País dels Cecs", tracta d'un petit llogaret on els seus habitants són tots cecs, i ho valoren de manera tan positiva que quan gairebé per casualitat hi arriba un vianant, consideren que per acceptar-lo plenament, per considerar-lo un dels seus, cal que perdi la vista, però ho acceptarà? La resposta la deixo en la incògnita:

Fa segles, la vall estava tan oberta al món que la gent travessava barrancs aterridors i un congost gelat per arribar als seus prats uniformes.

(...)

Els ancians esdevingueren mig cecs i caminaven a les palpentes; els joves tenien una visió molt borrosa, i els seus fills naixien completament cecs.

(...)

Va arribar una època en la qual quinze generacions separaven un nadó acabat de néixer de l’avantpassat que havia abandonat la vall amb un lingot de plata per anar a buscar l’ajuda de Déu, i que mai no va tornar. En aquells paratges, un home del món exterior va arribar per casualitat a la comunitat. I aquesta és la història d’aquest home.

(...)

Va romandre fora del mur de la vall del País dels Cecs durant dos dies i dues nits sense menjar ni refugi. (...) Al segon dia, començà a tenir por i tremolors.

(...)

Així en Núñez es convertí en ciutadà del País dels Cecs, i aquestes persones van deixar de ser per a ell un poble homogeni i esdevingueren individus que li eren familiars.

(...)

Havia donat la seva resposta, el seu consentiment, i, malgrat tot, no n’estava segur. 

Al Pantà de La Baells
Novembre, 2022

 

El País dels Cecs

i altres narracions

H.G. Wells

Traducció de Teresa Bauzà Bosch

287 pàgines