Visita a la senyora Soler

Pròleg:

Visita a la senyora Soler és una novel·la inèdita que Manuel de Pedrolo va escriure a Tàrrega l’estiu de 1959. (...) L’editorial Aymà la presentà a la censura el 3 de maig de 1971, i fou refusada. 

Grafit a Sabadell

Una història amb un fort contingut sexual que es presenta com a una sèrie de sensacions oníriques de la senyora Soler, la protagonista, soltera i sense cap relació sentimental, que comença per relatar-nos de manera insistent i reiterativa (innecessàriament, al meu entendre) els detalls del que en principi coneixerem com a un malson.

Ja ben avançada la lectura, tot l'argument se segueix basant en la repetició amb escasses variants, d'una escena que recrea una situació insòlita en la que ella queda despullada davant un home que tracta d’agredir-la amb un bisturí molt esmolat amb el que pretén travessar-li la "membrana".

Una referència clara a una violació o, potser a una relació sexual d’alguna manera consentida:

Tots els mots s’emboliquen en un llarg enfilall sense orde ni concert.

-Prou!

S’incorpora i es queda asseguda al costat del llit, les cames amples, les mans caigudes. 

Arribats a aquest punt, la protagonista decideix visitar la seva amiga Simona, que va estudiar medicina, i sincerar-se:

Em passo el dia somniant desperta. A casa, pel carrer, a l’autobús... És horrible Simona!

(...)

Estic obsessionada, Simona

(...)

No, no, no hi ha ningú. Aquest deu ser el mal. Sempre somnio amb homes...

(...)

Sempre comença igual. Ell pregunta per la senyora Soler i algú, mai no sé qui, el fa entrar, li indica la meva cambra... Té un nom, també. Conrad Miret.

Quan em desperto, sempre tinc la sensació que he perdut pes, que m’he fet més vella... 

Jo defenso el meu timbal, però ell és més fort, em tira sobre el llit i aconsegueix de foradar-lo...

(...)

Sento un gran dolor, com si m’estripessin la carn, com una cosa fonda i insuportable que em fa cridar... Em sento... no sé com em sento!

(...)

La primera vegada... Veus, ara ho recordo exactament, fa set mesos, el dia que vaig complir els vint-i-set... 

Amb  bon criteri, la seva amiga li aclareix el sentit del seu somni:

Somnies el teu desflorament, perquè en rebentar la membrana no fa més que trencar-te l’himen.

És una història ben reveladora. Ets la senyora Soler però al mateix temps saps que no ets casada.

Quedem-nos amb aquest detall: Ella, que com he dit més amunt, no està casada ni manté cap relació sentimental, cosa que, segons ella mateixa confessa l'amoïna, tot i que recorda, amb recança que fa anys va rebutjar un jove que la festejava, però que potser no pensava en casar-se: 

Em sento... solterona. Totes les meves amigues sou casades.

(...)

Tot allò que és natural pot ser brut o pot ser net segons les circumstàncies, l’individu que ho fa... no és veritat que tot allò que és fisiologia sigui necessàriament desagradable. 

(...)

No hi podia fer res, ho duia dintre la sang. Ningú no m’havia preparat per ser forta, per decidir lliurament el meu destí, per reconèixer que algú venia a donar-me tot el que és possible de donar en aquest món. Perquè ell em volia a mi, a mi sola.

Després d’aquesta conversa, el noi va morir ofegat i ella vol creure que es va suïcidar a causa de la seva negativa a mantenir relacions sense estar casats. Una percepció segurament molt romàntica, però que sembla que no s’ajusta a la veritat doncs el jove va patir un accident. La seva amiga, l’analitza cercant respostes per ajudar-la:

Era una cosa romàntica. Després devies sentir-te culpable per tot l’esdevingut entre vosaltres, i com que ja no eres a temps de rectificar, vas emprendre el camí contrari, el de reforçar el teu sentiment de culpabilitat.

(...)

En el fons aquesta història no l’has creguda mai.

(...)

T’has anat fent un embolic dintre teu, Jordina, i ara ja no saps ni el que vols. És a dir, ho saps, però no vols saber-ho. 

I tanco aquesta entrada amb una referència a les cabòries de la Jordina (la senyora Soler del seu somni)

Hi ha vegades que és cansat, ser dona...

Has de pensar en massa coses. Això sí, això no, com qui desfulla una margarida.

(...)

De primer sembles una noia, després una altra...

Soc aquesta.  

Visita a la senyora Soler

Manuel de Pedrolo

304 pàgines