El secret de la mare

Una història colpidora, basada en uns fets reals, que ens parla del coratge d'una dona i la seva filla que van amagar de la bogeria de l'Holocaust unes persones a les que no coneixien abans, ni hi tenien cap relació, però que van considerar que eren justament això: PERSONES i que com a tals calia ajudar, tot i amb risc per la seva seguretat personal.

He llegit diversos relats referents al tema, sempre m'han esgarrifat, més que les tortures o les injustícies, que també, pel que destacava en el punt anterior, que no és més que aquesta manca de consideració vers les persones.

Coneixem una de les protagonistes. Parla l'Helena, la filla de la Franciska:

De petit, et penses que els teus pares són igual que els de tothom i que el que passa a casa teva també passa a casa dels altres. (...) El meu pare és ucraïnès i la meva mare és polonesa, però van marxar a viure a Alemanya, on hi ha més oportunitats que a Polònia.

(...)

El meu pare és simpatitzant dels nazis, i això a la meva mare l’horroritza. 

(...)

Sigui com sigui, un bon dia la mare diu al pare que ha decidit tornar a Polònia.

No trigaran gaire a trobar-se enmig del conflicte bèl·lic:

Alemanya envaeix Polònia l’1 de setembre del 1939 i només triga una mica més d’un mes a conquerir el país.

(...)

És un món on ser insignificant, ser necessari o estar ben connectat és la millor manera de sobreviure. 

(...)

La meva mare, per primera vegada, se sent com si ja tingués la feina feta. (...) No vam saber mai com estava de malalta, tot i que ella feia mesos que sabia que tenia càncer.

I ara parlem de la Franciska. Ella, que gairebé no tindrà veu en tot el relat, però que mitjançant la veu dels altres, arribarem a conèixer profundament, és l'autèntica protagonista:

La Franciska té tres porcs a l’estable, i això és més intel·ligent del que es podria pensar. Els porcs són sorollosos i això dissimula els errors que fem.

(...)

Al principi de la guerra, ningú creia que els alemanys, un poble civilitzat, durien a terme execucions massives de jueus, tal com han fet. (...) Vivim cada moment sense saber si serà l’últim. 

I també és important el punt de vista d'en Mikolai, un dels veïns que, junt amb la seva família aconseguiran sobreviure amagats per la Franciska:

Quan els alemanys envaeixen Polònia, el meu pare continua treballant a l’hospital, però deixa de ser-ne el director.

(...)

Els havia entregat un farmacèutic polonès. L’home va sospitar que la família amagava jueus quan va veure que compraven més medecines del que en condicions normals haurien necessitat.

No tots els nazis són alemanys. 

I potser la part més emotiva pel que té d'insòlit, és quan coneixem en Vilheim, un soldat alemany, que en principi es podria considerar un enemic de la família polonesa, i per descomptat, de la Franciska per traïdora als plantejaments dels nazis, però que, com molts altres joves, també s'ha vist forçat a allistar-se i a lluitar al costat de les tropes alemanyes:

Els meus caps militars creuen que sóc un inútil, però ells no saben que quan disparo fallo expressament

No puc assumir la idea de treure la vida a algú, sigui qui sigui.

(...)

El dia que faig divuit anys, l’exèrcit allarga els seus tentacles fins a mi i se m’emporta. (...) Quan arribo a Polònia, m’envien a Sokal, una ciutat que ni tan sols sabia que existís.

(...)

No tinc amics en aquest exèrcit.

Guardo les distàncies. 

I gairebé torno al principi quan l'he donat veu a l'Helena, que ens torna a parlar un cop s'ha assabentat que el seu germà ha mort mentre ajudava els partisans jueus amagats:

Un no s’hi acostuma mai, a la por. Apareix del no-res, mentre camines, menges o dorms, però tires endavant perquè no hi ha altre remei. Gairebé tothom té un familiar o un amic que ha mort a causa de la guerra.

Serra Galliners
Abril 2022

I només em resta afegir una part del mateix Epíleg del llibre:

Aquest llibre és de ficció, però va ser inspirat per la història real de la Franciska Halamajowa, que amb la seva filla, va salvar la vida de quinze jueus de Polònia durant la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps, la Franciska també va amagar un soldat alemany a l’altell de casa seva. El seu fill va morir mentre portava un camió carregat de provisions als partisans jueus que s’amagaven al bosc.

  

 

El secret de la mare

J.L.Witterick

Traducció de Marc Rubió

173 pàgines