Tractat de la ignorància

Tossa de Mar
Desembre, 2013

Un cop més m'he atrevit amb la filosofia, un tema difícil, del que no arribo mai al fons, però que m'agrada, em fa rumiar i m'obre nous horitzons.

Amb aquest títol no és gens estrany que captés la meva atenció. Em desvetllarà quelcom que m'ajudi a conèixer-me millor?

Comencem amb una introducció més que interessant per l'insòlit del plantejament:

JMa Uyà comença la redacció del “Tractat de la Ignorància” el maig de l’any 2004 i hi “va fent camí”, en dues tongades, fins a acabar-lo definitivament -pendent d’alguns retocs ulteriors- l’abril del 2014.

(...)

L’encàrrec és clar: ell ja ha fet la feina d’escriure el “Tractat de la Ignorància”; editeu-lo quan ja no hi sigui. Un cop de daus, el de la seva mort sobtada, que es produirà només cinc anys després, quasi dia per dia d’aquesta explícita manifestació de voluntat. 

Dels molts interrogants que em planteja la filosofia, tot el què es refereix a la metafísica i Déu m'intriguen de manera especial:

Qualsevol manual ens dirà que la qüestió metafísica és la pregunta sobre l’existència, el seu origen i el seu sentit.

(...)

Si creu en Déu, pot tancar pietosament aquest llibre i seguir en el seu estat de percepció imaginativa, que és el de creient, creient en qualsevol cosa, en aquest cas en l’absolut metafísic. Però també pot no tancar el llibre i esperar unes línies més avall a fer-ho, després dels raonaments metafísics que se li oferiran tot seguit. 

(...)

La idea de Déu, implantada en la cultura fa més de dos mil anys (de Déu, no dels déus), ha  mort en la nostra consciencia moderna.

(...)

Religiositat i filosofar es mantenen en els seus centres de poder, els Temples i la Universitat. (...) Perquè estem anant cap a la Ignorància, no pas d’allò que molts pretenen i han pretès històricament que era el Saber. 

Segueix parlant-nos d'ètica i aètica, un concepte del tot desconegut per mi:

L’aètica:

I així, si abans la gent vivia o moria a causa de Déu, ara ho fa a causa del Diner. (...) L’ésser humà actual viu embogit a les grans capitals (megalòpolis), entre els grans “capitals” monetaris i atrapat dins les xarxes telemàtiques.

(...)

Som, literalment, el càncer del planeta Terra. 

L’ètica:

Que si hi hagués Déu, tot seria clar. I això és el que fan tots els creients, viuen dins una solució metafísica i dins una moral especifica. Però si no hi ha Déu, el sol fet d’existir cada individu, amb el seu cos i la seva percepció, és en sí mateix un misteri insuperable. 

M'he deixat molts punts per comentar, en part per no allargar massa aquest escrit i d'altra perquè resultaria mol feixuc i tampoc no seria capaç d'aportar cap aclariment.

Així doncs, em referiré a l'epíleg, només apuntant frases que he considerat contundents. Vosaltres opineu.

Referint-se als fills:

No és veritat que un ésser no s’acompleixi humanament si no té fills. Un fill és, realment, un altre ésser. Un nou misteri, un nou procés.

(...)

Tenir un fill no és un dret. I de cap manera el fet de no tenir-lo pot provocar un dany psicològic. 

L'ensenyament: 

D’altra banda, tot el que ensenyem a les escoles, els instituts i les universitats resulta una pura organicitat pràctica perquè l’individu tingui els mínim per poder funcionar en l’actual organització del treball i del consum.

(...)

Saber és estar al dia. Al dia de què? D’allò que les multinacionals de les tecnologies i els publicistes que treballen per als mercaders necessiten que entenguis perquè ho compris. La resta és fum, només importen l’operari útil i el consumidor. Les institucions d’educació no eduquen, ensenyen, diferència importantíssima que entenen molt bé els governs de dretes.

Els rols sexuals:

Però sigui com sigui, parelles homosexuals femenines i masculines opten, cada cop més, per exercir de família tradicional, i fins i tot molt conservadora, un cop obviant el traspàs no tradicional del rol sexual. 

(...)

Ells aixequen els temples i elles els omplen, i ningú no sap res.

(...)

Tots els viatges són masculins, totes les cases són femenines. El masculí fa castells, o palaus, o gratacels, símbols del poder. El femení fa casa, lloc real del  niu.  Ha estat un fet atàvic.

(...)

En general, però, el que les noves generacions van aprenent és a ser un individu, i és notori que les relacions sexuals entre els joves es produeixen amb molta més normalitat i sense gaires conseqüències psíquiques, pel fet que cadascú va aprenent a utilitzar les seves responsabilitats i la seva llibertat. 

Acaba amb un extens i pràctic Glossar, del que a mode d'exemple, només adjunto els punts que m'han semblat més originals, o curiosos:

Creença metafísica: explicació metafísica falsa

Déu: nom donat a l’incognoscible i inverificable absolut, com a sortida del no-saber metafísic.

Filosofia:  acumulació verbal, teòrica i imaginativa, de reflexions de l’Esser sobre el Real, que majoritàriament ha creat una tradició tancada de conceptes autoreferents.  

Metafísica: paraula per assenyalar el no possible, no explicable i no identificable de la raó de ser de l’Ésser i del Real, en cap manera. L’Innombrable.

Religió: sistema organitzat d’explicació metafísica imaginària, amb aplicació pràctica en l’existir dels éssers dins el Real, que causa un fals Ser.

Saber metafísic: no-saber

Tossa de Mar
Desembre, 2013

L'he llegit amb molt d'interès, li he donat molts toms (d'això es tractava), m'ha agradat la manera d'explicar-se de l'autor...

He arribat a alguna conclusió? Potser sí, que segueixo sent molt ignorant en moltes coses. I què? 

Tractat de la ignorància

JMa Uyà

Prefaci: Jordi Uyà Puigmartí

Introducció: Joaquim Jubert Gruart

305 pàgines