 |
| Torrent de l'Infern Agost, 2015 |
Llegint aquest llibre, algun cop he recordat aquesta expressió, i més endavant tractaré d'explicar-me millor.
En Brill és un avi, en aparença tranquil i plàcid, però que amaga una sòrdida història. Aquest és un dels protagonistes.
Ja fa més d’un any que visc en
aquesta casa, des que em van donar d’alta a l’hospital. La Míriam va insistir
que vingués aquí, i al principi érem els dos sols, juntament amb una infermera
de dia que em cuidava quan la Miriam de s’anava a treballar. I llavors, al cap
de tres mesos, a la Katya li va caure el món a sobre, va deixar els estudis de
cinema que feia a Nova York i va tornar a casa per viure amb la seva mare a
Vermont.
(...)
Crític literari jubilat, setanta-dos anys, viu a Brattleboro, Vermont, amb la seva filla de quaranta-set anys i la seva neta de vint-i-tres. La seva dona va morir l’any passat. (...) cada nit en Brill jeu despert a les fosques, intentant no pensar en el seu passat, inventant-se històries sobre altres mons.
Sembla que es complau en quedar-se físicament a les fosques, encara no sabem si mentalment també ho estava:
Apago el llum, i torno a
quedar a les fosques, sumit en aquesta foscor interminable i balsàmica. En
algun lloc, en la distància, sento el soroll d’un camió avançant per una
carretera rural buida. Escolto com l’aire m’entra i surt pels narius.
Mentre, en Brick, un altre dels protagonistes d'aquesta onírica història, també segueix físicament a les fosques quan obre els ulls, tot i que, en aquest cas, ja podem intuir que mentalment també ho està:
Fins que l’altre dia es va
despertar en aquell forat, havia passat tota la vida en un món. Però ¿com podia
estar segur que era l’únic món?
(...)
En Brick cau en la negror infinita de la inconsciència, i al cap d’unes quantes hores obre els ulls i descobreix que és al llit amb la Flora.
(...)
En Brick s’està més d’una hora explicant fil per randa el seu misteriós viatge als altres Estats Units.
(...)
No em preguntis com, però acabo de tornar d’un lloc que està enmig d’una guerra civil. I ara he de matar un home.
 |
| Torrent de l'Infern Agost, 2015 |
No hi ha una sola realitat, caporal. N’hi ha moltes.no hi ha un sol món. N’hi ha molts i tots són paral·leles, mons i antimons, mons i mons d’ombres, i cada món és somiat o imaginat o escrit per algú en un altre món. Cada món és la creació d’una ment.
(...)
En Brill no escriu res. (...)
Ell no ha inventat aquest món. Només ha inventat la guerra. I també l’ha
inventat a vostè, Brick. ¿No ho entén? L’ha inventat a vostè perquè el mati.
Fins a aquest punt, pràcticament la meitat de la novel·la, l'argument despertava la meva curiositat i interès, lamentablement, a partir d'aquest moment, el fil argumental pateix una sotragada i tot queda una mica confús i irrellevant:
En Brick aviat farà trenta
anys, i mai a la vida havia pensat a suïcidar-se. Ara això s’ha convertit en la
seva única preocupació.
(...)
I aquest és el final de l’Owen
Brick, que deixa el món en silenci, sense tenir ocasió de dir una última
paraula ni de pensar un últim pensament,
¿S’ha d’acabar així? Sí,
potser sí, si bé no costaria gaire pensar en un resultat menys brutal.
 |
| Torrent de l'Infern Agost, 2015 |
És el que faig quan no puc dormir. Em quedo estirat a les fosques i m’explico històries:
(...)
¿Quina mena d’històries?
De tota mena. Farses, tragèdies, la continuació de llibres que m’hagin agradat, drames històrics, qualsevol tipus d’història que et puguis imaginar.
Jo, de vegades, quan em costa adormir-me o vaig en tren, o senzillament m'assec en un banc del passeig, també hi estic temptada d'imaginar històries, en especial referides a les persones que veig passar o que viatgen al mateix vagó, però mai no m'involucro, només divago pensant com podrien ser les coses o quina deu ser la vida de qualsevol desconegut o desconeguda.
Segurament també em quedo a les fosques, però en sóc conscient.
Un home a les
fosques
Paul Auster
Traducció d’Albert
Nolla
169 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada