 |
| Es fa de nit a Mallorca Maig del 2017 |
Tot sembla indicar que ella era una persona molt independent i el que podríem considerar "excessiva" en el seu caràcter i afeccions i en una època encara molt tancada, en un poble petit on tothom es coneixia, se la miraven amb recel, per diverses motius; una parella que convivien sense estar casats, ella, viatjava amb una minyona, i també amb la seva filla, fruit d'un altre matrimoni, era una dona culta, escriptora, molt lliberal que, fins i tot, fumava cigars... No costa imaginar que els illencs la varen considerar com a escandalosa.
D'ell, el més significatiu, deixant de banda la seva música, era la seva malaltia, que per desconeixement es va considerar altament contagiosa, i aquest fet augmentava el recel per obrir-los les seves llars.
Pel que s'ha recollit en els diferents escrits, també la petita era vista amb recel per la seva manera de vestir desenfadada i un tant masculina i l'afició a corretejar pels camps.
Per diferents circumstàncies, tot sembla indicar que l'estada dels amants a Mallorca, no va ser ni de bon tros tan idílica com algun cop s'ha volgut fer creure, si més no, en la publicació que ara m'ocupa, es poden comprovar tots els inconvenients amb què es van trobar.
En el Pròleg signat per l'Antoni Marí hi trobem algunes de les claus:
Van embarcar des de Barcelona
cap a l’illa de Mallorca, el novembre de 1838, l’escriptora tenia 34 anys i el
músic, 27
(...)
“Un hivern a Mallorca” és la
història d’aquest desencís del lent trencament d’una idea de viure i la
impossibilitat de la seva realització.
I ara ens centrem en el punt de vista de la George Sand:
Dels illencs d’aquell bell
país, ja només en recordo les cinc o sis persones que, pel seu acolliment
amable i per les maneres afectuoses, recordaré sempre com una compensació i un
favor del destí.
(...)
A mi la mar no em fa cap por,
però a la família teníem una persona greument malalta. (es refereix a
Chopin) La travessia, la mala olor i la falta de son no havien pas ajudat
a fer-li minvar el patiment.
(...)
Arribàrem a Palma el mes de
novembre de 1838, amb una calor comparable a la del nostre mes de juny.
(...)
Algú ens va fer el mal favor,
certament amb bona intenció, de trobar-nos una casa per llogar al camp.
I, tot i no ser el viatge idíl·lic que segurament havien imaginat, sembla que el clima i el paisatge els tenia totalment embadalits quan, de sobte...:
Però, de sobte, després d’unes
nits tan serenes, començà el diluvi.
Un de nosaltres es posà
malalt. Com que era de complexió força delicada i estava subjecte a una forta
irritació de la laringe, aviat notà els efectes perjudicials de la humitat. Son
Vent, com en deien de la torre que el senyor Gómez ens havia llogat, esdevingué
inhabitable.
Tot s'esgarria, cal canviar d'allotjament sota la sospita que el músic estigui malalt de tuberculosi:
Com que havia recorregut Palma
buscant-hi pis, havia entrat en força cases.
(...)
Els tres edificis principals
de Palma són la Catedral, la llotja (la borsa) i el Palau Reial.
(...)
El poble espanyol havia
construït amb els seus diners i les seves suors aquells insolents palaus del
clergat regular. (...) Havia alçat les fogueres de la inquisició. Havia estat
còmplice i delator a les atroces persecucions dirigides contra races
senceres.
Definitivament han de marxar de Palma i és a Valldemossa l'únic lloc on han trobat un allotjament en unes cel·les habilitades per rebre hostes a la Cartoixa:
Marxàrem cap a Valldemossa un
matí clar, cap a mitjan desembre, i anàrem a prendre possessió de la nostra
cartoixa sota un d’aquells raigs de sol tardorals tan bonics.
(...)
Na Maria Antònia era una mena
de majordoma que havia vingut d’Espanya fugint, em penso, de la misèria, i que
havia llogat una cel·la per explotar els hostes passatgers de la Cartoixa.
(...)
Aquelles mansions sinistres,
consagrades a un culte més sinistre encara, fan certa impressió damunt la
imaginació.
(...)
Mentre que les cel·les
antigues eren totes fosques, estretes i quedaven mal tancades, les noves
estaven airejades, eren clares i estaven ben construïdes.
(...)
Faré la descripció de la
cel·la on vivíem per donar una idea de l’austeritat de la regla dels
cartoixans. (...) Les tres habitacions de què constava eren espaioses i amb una
volta elegant i al fons estaven airejades per unes rosasses amb obertures,
totes diferents i amb un dibuix molt bonic.
M'hi referiré breument a l'apèndix que signa en Robert Graves:
Em resulta difícil fer
correspondre aquest relat de l’hivern amb les cartes de Chopin. No només hi ha
un desacord curiós entre els dos relats de l’episodi de Son Vent sinó que, quan
escriu a Jules Fontana des de Valldemossa el 28 de desembre, Chopin no sembla
un malalt desvalgut.
(...)
Als pobles de muntanya de
Mallorca la norma moral és estricta i simple: una noia no només ha d’arribar
verge al matrimoni sinó que ha de tenir fama de ser-ne.
(...)
Cal recordar que l’atracció
entre George Sand i Chopin havia estat una atracció entre contraris. Chopin era
un conservador catòlic; ella era una lliure pensadora radical.
 |
| Mallorca Maig del 2017 |
Un hivern a Mallorca
George Sand
Pròleg d’Antoni Marí
Apèndix de Robert Graves
Traducció de Marta Bes Oliva
234 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada