L'abraçada que

Costa decidir-se només per compartir un poema.

De tots els que confegeixen aquest llibre, n'he triat uns pocs, no gosaria a dir mai si són els millors, només són els que més m'han copsat.

El millor, com sempre, serà que llegiu el llibre i decidiu quins són els vostres preferits.

Cantonigròs
Juny 2023

I si?

I si m’abraces i ets tot l’univers,

i tornes els temors petits, petits,

i em dius tranquil, tranquil, no passa res,

que tu ja ho saps, que sempre soc aquí? 

Aquest silenci d’ara

Aquest silenci d’ara

em porta els dies màgics dels nostres primers cops,

abans de ser nosaltres.

Com un soroll antic que orienta les brúixoles,

volíem descobrir-nos amb petons i paraules,

esclaus de tant xivarri de xarlatans xerraires

que imitàvem d’inèrcia.

P’rò el que va rebentar l’equilibri inestable

del seny i la balança, l’aquest és el meu lloc

i aquí m’hi vull quedar per construir-ho tot,

va ser la placidesa de quan restàvem muts

i no passava res,

i teníem el temps emplenant-nos les mans

i era el sol a l’hivern, un llençol que t’amoixa,

la brisa del capvespre, la dutxa i el cafè,

i eres tu i l’abraçada

Aquest silenci d’ara també és el d’aleshores.

I no ens hem aturat.  

Abisme a l’abisme

Mentre tu plores un daltabaix míser,

hi ha qui contempla murs de ganivetes

des de l’infern del soterrani gèlid

amb ulls de no poder permetre’s plors.

Saber-ho encara et fa gastar més llàgrimes

i el daltabaix es fa abisme a l’abisme.

Ja no

Un dia criaràs malves i cucs de fel,

i cap alexandrí serà prou parapet.

Algú llegirà això sota una pluja fina

mentre amics i família es diuen ai la vida.

Abocats al vertigen del mirar de la dalla,

buscaran l’aixopluc d’una abraçada llarga.

P’rò tu ja no ho veuràs. 

Bellver de Cerdanya
Octubre, 2021

I per acabar aquest recull: Entre els escollits, el meu preferit dels preferits:

Per dir t’estimo

Et regalo un poema

per dir t’estimo

a qui t’estimes

i no saps dir-li-ho

perquè la inèrcia,

perquè el costum,

perquè vergonya,

perquè hi ha mots que fan muntanya

i se’ns encallen abans dels llavis

Et regalo un poema

que desencalli canonades

per ser, per fi, tan útil

com un lampista. 

L’abraçada que

Roc Casagran

122 pàgines