Va de bruixes

Ja ho vaig comentar; les bruixes i tot el que les va envoltar, o les envolta encara, em sembla interessant i reincidiré en el tema.

Aquest cop, una lectura i una selecció personal, molt centrada en les bruixes i tot el seu entorn màgic.

Sant Privat d'en Bas
Desembre, 2016

Per si com a mi, us encurioseix el tema, no us podreu resistir a aquesta invitació a la lectura:

Va haver-hi un temps en què allò fantàstic era quotidià. (...) Eren els temps de la màgia, una aptitud inherent de les persones. Però aquella capacitat innata resultava perillosa per al poder.

(...)

Els mags, a hores d’ara, sobreviuen com a hipnotitzadors i mentalistes. Les bruixes fan acupuntura, reiki o treballen a l’herbolari. 

Segur que en coneixem alguna, fins i tot n'hi ha que segueixen exercint de manera anònima. Resulta agradablement entremaliat seguir creient-ho.

Però ara només em cenyiré a fer esment a algunes de les que podreu trobar si us decidiu a llegir el llibre. I és que...:

Des que els humans van baixar de les capçades dels arbres per explorar el món tocant de peus a terra, sempre hi ha hagut persones amb capacitats extraordinàries. 

Comencem el recull amb el que deien que succeïa al Pedraforca, una de les muntanyes més nostrades i visitades:

S’esmenta que la darrera nit de l’any, els pobletans senten la fressa i l’enrenou, entre els udols del vent, dels estols de bruixes que solquen els aires damunt pals de graneres i passen amunt i avall d’un pollegó a l’altre. 

És clar que l'autor ens deixa el dubte:

Qui sap si la muntanya encara es propietat del Senyor Diable. 

Segueixo, amb una figura de la què vaig sentir parlar de ben menuda. I és que La Vampira del Raval, era un personatge les aventures de la qual deien que s'havien esdevingut al barri on vaig néixer:

Enriqueta Martí va ser el cap de turc idoni per aplacar la indignació. (...) La “bruixa” va morir a la presó de Reina Amàlia a causa d’un càncer d’úter, mentre era assistida per les companyes preses.

I ens desplacem fins a la Cerdanya per parlar de La bruixeta de Bellver:

Certament, l’estany de Malniu sempre ha tingut un reclam per a la bruixeria. Són aigües maleïdes. Fins i tot es diu que, durant la nit del Divendres Sant, es pot veure una reverberació a les profunditats fosques del llac. Llavors, a poc a poc, es conforma una altra creu, no pas la del dimoni, sinó la de la crucifixió, allí, enfonsada. 

Quan s'esmenten les bruixes, és fàcil que caiguem en la caricatura que tothom coneixem: Una dona d'aspecte repulsiu, amb berrugues peludes, encorbada, bruta i deixada que, fins i tot, podia volar cavalcant una escombra.

La realitat, que no hi té res a veure, va molt més enllà:

Qui sap veritablement quina era la fesomia de les bruixes a casa nostra (...) Les primeres persecucions d’heretgia de l’edat mitjana van fer-se contra els càtars. Després, però s’estengueren a leprosos i jueus, i, encetada l’edat moderna, a les males dones, bruixes i fetilleres, exacerbada la societat civil per l’Església. La Inquisició intentà aturar-ho quan rumors, enraonies i brames ja havien encès la població. 

Certament, entre les dones que es van conèixer com a bruixes, i que van ser cremades a la foguera, n'hi havia que eren apreciades com a llevadores, fetilleres i posseïdores d'algun tipus de saviesa popular. Requerides en diverses ocasions, van ser víctimes alhora de la superstició:

A l’edat mitjana, la màgia, l’astrologia, l’alquímia eren estudis habituals. Gent diversa consultava averanys i presagis, portava amulets, creia en maleficis i beneficis, en gestos i senyals, rituals i intervencions mediadores entre el món tangible i l’intangible.

(...)

Com es pot comprovar, els sanadors no eren quatre. Cada paratge disposava dels seus. 

He comentat més amunt, que moltes d'aquestes dones eren requerides per la gent del poble, en moments que necessitaven de la seva ajuda, però un cop es van generalitzar els "Caçadors de bruixes", la por i la cobdícia es va estendre entre els vilatans:

La llaminadura d’enriquir-se els convertí en assassins. Però no treballaven sols. La caça de bruixes es convertí en un negoci organitzat. Al voltant de la persecució gravitava una xarxa de funcionaris menors, batlles i oficials subalterns de les vegueries que van jugar amb la por i les creences dels veïns. 

Ja m'he referit més d'un cop a les trementinaires:

Se les va conèixer com les trementinaires perquè destil·laven la resina del pi roig i l’empraven per curar malalties. Però elles s’anomenaven “dones que anaven pel món”. 

Bruixes, mags...

Què és la màgia? Rere les bruixes, els xamans, els mags, quins poders s’hi amagaven? En temps pretèrits la ciència va sorgir de la màgia. 

Maig del 2015
Fira de Sant Ponç a Barcelona

I fins aquí. Val a dir que el llibre és molt més extens i documentat. Jo m'he limitat a recollir alguns, pocs, exemples del què podreu torbar si us decidiu a llegir-lo, cosa que recomano:

Va haver una època en què les capacitats de les persones eren extraordinàries. (...) A hores d’ara, la paraula “bruixa” és despectiva per a algunes, i reivindicativa per a d’altres. Tant se val. En aquest nou cicle històric les dones sàvies són reivindicatives. 

 

El gran llibre de les Bruixes catalanes

Textos: Joan De Déu Prats

Il·lustracions: Maria Padilla

157 pàgines