Vagi per endavant que no ha estat ni de bon tros el què m'esperava, malgrat que tampoc no és que tingui molt clar què era, el llibre no deixa de ser un entreteniment sense més pretensions (al meu entendre).
L'exercici que ens proposa, és assistir a unes sessions, molt breus, de teràpia psiquiatra/pacient imaginari al temps que s'exemplifiquen algunes patologies.
El resultat és enginyós en algun cas, en d'altres una mica "agafat pels pèls" i en alguns altres senzillament insulsos.
En faig un breu recull i, com sempre, resta al vostre interès llegir el llibre:
Ponc Pilat o sobre
l’assertivitat 12 aC-38 dC:
Si fem prevaldre el criteri
que prioritza la llei als homes, estem adoptant una perspectiva tirànica,
teocràtica (si és Déu el que l’estableix) o aristocràtica (si són els poderosos
els que l’estableixen: monarquia, oligarquia, plutocràcia). Si optem pel
criteri segons el qual la llei està al servei dels homes, ens situem en una
perspectiva humanista o democràtica. Es tracta d’escollir quina considerem més
ètica i amb quina ens volem comprometre.
Ciceró o sobre les
fases del dol 106-43 a.C.:
Es pot dir que cada persona fa
el dol a la seva manera i en relació amb el tipus de pèrdua que hagi
experimentat. Les diferencies fonamentals tenen a veure amb el ritme, la
seqüència, la durada i la intensitat de les vivències.
Sobre la naturalesa
de la psicoteràpia. Plató, La República, 370 a.C.:
La psicoteràpia es pot
entendre com un procés de canvi o transformació. I aquesta comença per una
revisió de la pròpia vida. No en termes de judici moral, del que has fet bé o
malament, sinó d’integració i congruència amb un mateix.
Dimitri Karamàzov o
sobre la impulsivitat. Dostoieski, Els germans Karamàzov, 1880:
Un comportament impulsiu és
aquell que es porta a terme sense pensar, mogut només per les emocions o
sentiments, per les ganes o els desitjos del moment.
(...)
No estem obligats a complaure
els altres ni a satisfer les seves demandes, però no és oralment lícit aprofitar-se’n o abusar-ne,
dominar-los, sotmetre’ls o fer-los xantatge.
Marilyn Monroe o sobre
la mirada alienant. 1926-1962:
Ser persona també implica
deures amb un mateix: demana autenticitat i congruència per mantenir la pròpia continuïtat
a través del temps.
(...)
Som éssers indeterminats,
lliures per fer—nos a nosaltres mateixos. Per això també som responsables de la
nostra existència, encara que sovint sucumbim a la temptació de deixar-nos
definir pels altres.
Mercè Rodoreda o sobre
els vincles trencats. 1908-1983:
L’equilibri entre ser mare i
acomplir els teus somnis és difícil. El més important de la vida de cadascú és
la vida de cadascú.
(...)
Homes i dones haurien de ser
considerats iguals en tot. (...)Només la sexualitat els diferencia. No es tracta d’una
diferència ontològica, sinó funcional.
 |
| Guils La Cerdanya, 2018 |
He deixat pel final, un parell d'exemples que conviden a la reflexió:
XVII. Simone de Beauvoir o sobre l’eutanàsia. 1908-1986:
Si l’home és un ésser lliure, ho ha de ser per escollir també el com i el quan de la seva mort.
XVIII. Víktor Frankl o sobre la culpa del supervivent. 1905-1997:
¿En mans de qui està el destí?
(...)
¿Com ens podem relacionar amb el destí?
Hi ha cinc maneres de fer-ho: amb rebel·lió, resiliència, desafiament, acceptació o cooperació.
Diàlegs d’ultratomba
Psicoteràpia amb
divuit
personatges de la
història
Manuel Villegas
261 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada