Vagi per endavant que el títol no fa referència a cap fenomen meteorològic. La tempesta és d'emocions. Els records amagats ho propicien.
En molts espais familiars s'hi van esdevenir tempestes semblants, de vegades contingudes i d'altres retronaven amb tota la virulència dels sentiments reprimits.
La tempesta esclatava, però el després era molt dolorós, tractava de mostrar-se contingut, però no sempre s'aconseguia.
Fa molts anys vaig assistit amb impotència a algun d'aquest episodis. Vaig ignorar qui estava en possessió de la raó, el més segur és que cap de (en aquest cas) les dues bandes en conflicte. Els records es repetien i es negaven amb la mateix intensitat i ràbia, any rere any en dates de Nadal...
 |
| Dins el bosc embullat dels records. |
També en el cas del llibre que comento, els secrets familiars tenen un rerefons polític. També hi ha diferents punts de vista. També és temps de post guerra:
Feia exactament dos anys que
Julià era mort. (...) Un bon dia aixeques la mirada, observes a dreta i
esquerra i descobreixes que no queda ningú, absolutament ningú, que de veritat
t’importe. Sé que no viuré cent anys.
(...)
Perdre és una manera diferent
de guanyar. Una via més llarga i retorçuda per arribar a la victòria.
(...)
Lo pare va ser la primera
pèrdua que porto guardada a la memòria.
(...)
En canvi la misèria continuava
fidel al nostre costat.
(...)
En lo meu món només hi havia
llibres i números. (...) Era lo final del franquisme i la universitat quasi havia
esdevingut un experiment social, més que un centre de formació acadèmica.
I us presento el protagonista, que com veurem amb prou feines sí es reconeix:
Jo no era una persona violenta,
ni tan sols agressiva, m’agradava la calma i lo diàleg civilitzat...
(...)
Hi ha moments a la vida que
dubtes de qui ets. Creus que te coneixes bé, que pots justificar cada acció que
fas, cada pensament que te creua pel cervell, però un dia te lleves del llit,
vas a mirar-te a l’espill del bany i la imatge que te saluda des de l’altre
costat del vidre és la d’un desconegut.
I aquells primers contactes físics que anomenàvem sexe, però que en realitat no sempre en teníem la certesa:
Amb una lenta minuciositat va
anar traient-se peces de roba i plegant-les i col·locant-les amb molta cura
sobre l’única cadira que cabia a la cambra.
(...)
Lo sexe va ser estrany. (...)
A partir de llavors, la vida tranquil·la i laboriosa que havia practicat durant
los quatre primers anys de la carrera se va vore truncada per les sobtades i
silents visites de l’espectral Andrea i les intermitents participacions en les
escaramusses de l’exèrcit de Cástor.
I per damunt de tot, la violència,
Amanda tenia més o menys la
meua edat i no era ben bé bella, però desprenia una energia i una seguretat que
la feia admirable.
(...)
Aquell mateix migdia un
escamot de criminals que van identificar-se com a patriotes l’esperava prop de
la casa dels seus pares.
(...)
Van colpejar-la amb barres de
ferro i garrots fins que van considerar que la deixaven a un pas de la mort.
(...) Mai no vaig aclarir quins havien estat los responsables d’aquella
estomacada salvatge i innecessària.
I la certesa, o la intuïció, o la percepció... Tant li fa, és un sentiment que no s'apaivaga i que esclata de tant en tant de manera recurrent, sense solució:
Vivim en un món d’ovelles i de
llops i a cadascú li toca representar un paper.
(...)
Però la veritat és que mai
vaig aconseguir superar la sensació d’haver sigut víctima d’una traïció.
(...)
El visitant no ha preparat un discurs convincent
ni té pensada una escena dramàtica de petició de perdó. Només somriu. Sap que
això li serveix de forma habitual. Està acostumat a guanyar.
Després de la
tempesta
Emili Bayo
267 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada