Per què tornaves cada estiu

Un elaborat recull de les denúncies derivades d'uns lamentables i injustificables fets sens dubte semblants als que han succeït més d'un cop i no sempre han estat denunciats.

En aquest cas es tracta d'una història real, que si ens resulta massa agressiva, podem auto enganyar-nos fent veure que és només una simulació, però no podem tancar els ulls i dir-nos que tot és novel·la perquè hi ha haver un temps que eren brutícia quotidiana, i molt em temo, que encara avui en dia, en determinats ambients encara hi podríem trobar fets semblants.

I m'endinso en el recull:

FETS: 

Vaig néixer a la Capital Federal el 24 de febrer de 1992 en una família composta per la mare, el pare i un germà. Actualment tinc 22 anys, soc estudiant i escric aquest text per explicar el que vaig viure, vaig patir i vaig suportar durant l’adolescència i poder fer justícia. El meu oncle va abusar sexualment de mi reiteradament dels 13 als 17 anys.

(...)

Tot va començar quan ell et va fer mal. (...) D’acord, sí, però sempre pot ser pitjor. Com a mínim no et va violar. O això creus. (...) Et va fotre en un merder, et va emmerdar fins a les celles. Et va magrejar, et va tirar a terra, et va passar per sobre, et va arrossegar, et va deixar en pilotes, et va ficar els dits, et va obrir de cap a cap.

(...)

Va aprofitar cada minut per mirar-li el cul i vaig veure com bavejava quan ella es va posar el pijama i va dir bona nit abans d’anar a dormir.

Però no sempre és fàcil denunciar. No sempre la recepció és l'adequada. La fredor dels procediments legals tampoc és que ajudi massa: 

Hauràs de ser més precisa. Data, hora, lloc. Tot més exacte.

(...)

Val més que escriguis tu la denúncia. Tranquil·la, amb les teves paraules, escriu el que et va passar. I sí, demana justícia, perquè ningú la demanarà per tu. Ni tan sols jo.

I aquest és un resum del relat:

Jo dormia de costat, recolzada sobre el braç dret- (...) Era el primer cop que em tocava algú, i era ell. Ho sabia perquè en sentia la respiració, sempre agitada.

(...)

No s’hi atrevia, ni a veure’m abusada ni a veure’s abusador.

Però la família propera de l'abusador, la que rebia la nena com si d'una bona obra es tractés i, cal remarcar-ho, també rebent una aportació econòmica, reaccionen disculpant qualsevol apropament que insisteixen a qualificar com afectuós sense més i revertint les denúncies cap a la criatura:

Sí, dona, com vols que no et creguem? Si ets com la nostra filla. (...) Ho has d’entendre, no és fàcil. I no és que no et creguem o que no et cuidem, és que a ell li agrada estar a prop i a tu no.

(...)

Vull deixar ben clar que el meu pare no ha fet res. (...) Sempre he sabut que era una mala pècora i us he dit, però no m’heu escoltat. La culpa la tenen ells, que la van deixar quedar a casa meva, l’haurien d’haver fotut al carrer.

(...)

Qui et penses que ets tu per dir això del meu pare? (...) Creu-me que et faré empassar cada paraula que has escopit amb aquesta cara de verge que fas.

I de res no han servit les seves explicacions, el seu dolor o la seva ràbia continguda:

Per mi, la meva família no ha fet el que ha pogut amb aquesta situació. No. Per mi ells han triat fer-se els suecs, han triat mirar cap a una altra banda. Han passat de mi. 

(...)

Jo no vaig triar que el teu pare em cardés, i encara menys que tu en siguis filla. Així que emprenya’t amb ell, saps?

També coneixem el testimoni dels pares i el germà de la víctima:

Més enllà que no li tingués simpatia, no vaig sospitar mai d’ell sobre un fet d’aquestes característiques, no m’ho vaig imaginar en cap moment.

(...)

Quan la meva filla va decidir realitzar la denúncia penal en contra seva, jo vaig decidir acompanyar-la en tot i fer-li costat.

(...)

Jo ho vaig saber tot quan m’ho va explicar la meva germana, la segona meitat de 2013. Ella em va explicar que havia estat abusada per ell, però que mai hi va haver penetració amb els genitals, només alguns cops amb els dits. (...) Ella no va explicar mai res perquè ell té una personalitat massa forta i la meva germana sempre li havia tingut por a ell i al que podria generar al grup familiar el que ella digués.

Una de les accions complementàries a l'atenció a la víctima és la de facilitar-li assessorament psicològic, alhora que es confegeix una prova pericial: 

Quan la víctima va presentar-se al meu consultori es va mostrar molt formal i seriosa per a la seva curta edat, s’expressava contenint les emocions i es mostrava molt exigent en tot allò relacionat amb les seves activitats.

(...)

Que es va procedir a entrevistar mèdicament i psicològicament el victimari el dia 14/09/16 per tal de realitzar la prova pericial ordenada.

(...)

Estàs cansada que et qüestionin? Acostuma-t’hi, perquè encara en tens per estona. Que per què tornaves, que per què no vas parlar-ne, que per què vas deixar que et cardessin.(...) Sempre et qüestionaran.

(...)

Aquests pèrits consideren que presenta estat psíquic dins els paràmetres de normalitat. 

I acabo:

T’afalaga davant els amics (...) i al lavabo es fa la palla de la seva vida

Diu que t’estima com una filla, però et desitja i el vol follar.

Et truca per telèfon, es preocupa quan tornes de ballar, t’aconsella. (...) Però també et toca, et fa mal, et penetra amb els dits fins que et fa sagnar.

Et convenç que és culpa teva, que et mereixes el que et passa per puta. 

Afegeixo l'enllaç a una entrevista molt valenta i clarificadora a l'autora

 

Per què tornaves cada estiu

Belén López Peiró

Traducció de Bel Olid

154 pàgines