Feia dues setmanes l’havien
acomiadat perquè era poc fiable i per insubordinació.
(...)
S’ha matat -va xiuxiuejar
l’agent, amb l’alè agre.(...) Ha obert el gas. És una sort que no se’ls hagi endut
a tots els altres amb ell.
Aquest és el començament i a partir d'aquí una nova vida que arribarà i un futur incert:
A les quatre va arribar el
cotxe fúnebre, tot negre.
(...)
El volia veure enterrat al
cementiri de Calvary perquè el poder de l’Església l’en volia excloure i ella,
que havia passat la vida al servei de l’Església, el volia allà.
(...)
La criatura, una filla, va
néixer a l’agost, només tres setmanes després de la mort de la monja vella. Li
van dir Sally, però la van batejar Saint Saviour en honor de la bondat de la
germana aquell vespre trist.
Coneguem una mica millor la germana Jeanne, un puntal molt important en el desenvolupament de la història:
El que a la germana Jeanne li costava equilibrar era la pena que sentia pel patiment dels malalts i la seva perpètua meravella davant el miracle dels que estaven sans.
(...)
La nit de la vetlla del Jim, la germana Jeanne va portar dues cadires del menjador al costat del taüt.
(...)
Durant aquella llarga nit -la mà de l’Annie dins la seva, el rosari sense resar-, la germana Jeanne va estudiar aquella cara immòbil i juvenil, pedra freda. (...) Ara la seva filla, carn de la seva carn, estava estirada al sofà de la sala del convent, amb els braços ben oberts. (...) Creixia de pressa.
La vídua s'ha quedat sola, amb la casa destrossada i una criatura acabada de néixer, és aleshores que unes monges se'n fan càrrec de la situació i li presten ajuda mentre ella entra a treballar a la bugaderia del convent:
A mesura que la criatura va créixer, les monges hi van afegir un bressol que era un donatiu, i després una catifeta persa, un altre donatiu, per cobrir un tros del terra humit del soterrani.
(...)
El so de la rialla de sa mare sempre sobresaltava i emocionava la nena.
La Sally aviat es va convertir en la criatura del convent. Una nineta molt estimada per totes les monges:
L’omplia el que semblava la confiança i la pau de la germana Jeanne. (...) Va saber que estava destinada a ser monja.
(...)
Mare i filla encara compartien el llit, com havien fet d’ençà que la Sally va néixer. Es llevaven plegades, i plegades baixaven l’escala de l’edifici.
Però a mesura que la Sally va creixent es veu envoltada per pregàries i l'ambient reclòs del convent i aquest fet la fa dubtar respecte una vocació basada en el costum, la fascinació per l'ocult i la suposada bellesa del vel i el misteri:
La Sally va tocar el vel nou,
un cop, dos, tres, mentre caminava darrere la germana Lucy. (...) Volia
estudiar la transformació.
(...)
Un cop a la vorera, a plena
llum, la Sally es va aturar. Era conscient del vel blanc d’infermera que duia,
de les mirades dels vianants.
(...)
Cap dona hauria d’entrar al
convent per por. (...) La germana Lucy li va dir a la Sally que com que no
havia tingut una mare gandula, potser no sabria que hi havia una diferència
entre la dona que estava malalta i després es recuperava i la dona que s’havia
de recuperar però encara no volia abandonar els plaers d’estar malalta.
Sembla que la decisió de fer-se monja va prenent cos en la voluntat de la Sally:
A finals de setembre, la Sally
va anar amb sa mare i la germana Jeanne a l’estació de Pennsylvania. Un tren
nocturn.
(...)
A l’altra banda de la finestra
del tren només hi havia foscor, amb el seu vague reflex passant-hi pel damunt.
(...) La vida era una perspectiva penosa per a una criatura sense mare.
(...)
-Ja ets aquí- va dir la més
gran (...) -Ens alegrem molt que hagis decidit unir-te a nosaltres.
Però...:
-La veritat -va dir- és que
m’hi he repensat.
(...)
Quan va arribar al carrer
fred, la Sally va sentir el pes de la seva deserció. Les seves bones intencions
havien tornat a fracassar.
La hora novena
Alice McDermott
Traducció de Marta
Hernández i Zahara Méndez
335 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada