EL SOPAR DE CENDRA

Em preguntaren: quin simposi, quin convit és aquest? És un sopar. Quin sopar? De cendra. Què vol dir sopar de cendra? Potser us van posar això al davant per menjar? (...) No; és un convit celebrat, després de post el sol, el primer dia de quaresma, que els nostres capellans anomenen dies cinerum (Dia de cendra, dimecres de cendra), i de vegades “dia del memento”. De què tracta aquest convit, aquest sopar? (...) Sobre la intenció de veure tot el que tanmateix pot fer la natura en dues breus quartanes. 

Pràcticament així comença aquesta breu obra en què amb el suposat sopar i el posterior debat de quatre filòsofs ens endinsa en complexes reflexions respecte al moviment de la terra vers la visió immobilista dels qui defensen que és el sol el que gira mentre la terra es manté quieta.

Val a dir que l'autor, Giordano Bruno, va defensar aquesta tesi fins al final de la seva vida. Un final que va ser impulsat per la Inquisició que el va fer cremar a la foguera acusat d'heretgia.

No hi ha cap paraula ociosa: perquè a tot arreu es poden arreplegar i desenterrar coses que no tenen una importància mediocre, i potser sobretot allà on menys ho sembla (...) Els que si sentin ferits o punxats, potser obriran els ulls i, en veure la seva nuesa, pobresa i indignitat, si no per amor, almenys per vergonya podran corregir-se o cobrir-se, si no volen confessar. 

És gairebé impossible de presentar un resum de l'obra escrita, com altres de semblants a l'època en forma de diàlegs entre diversos comensals.
Giordano és conscient que tot i haver estat ordenat sacerdot, la Inquisició l'observa i tanmateix sembla que les dificultats l'esperonin, segons queda recollit en aquest paràgraf:

Que venci doncs la perseverança, ja que si l’esforç és tan gran, el premi no serà mediocre. Totes les coses de vàlua es troben en la dificultat. El camí de la felicitat és estret i espinós. El cel potser ens promet grans coses.