La dona a la finestra

Segur que ja ho he dit algun altre cop: No sóc afeccionada a les novel·les del gènere dit "negre", tret d'alguna excepció.

Tenia a la meva llarga llista de títols per llegir, aplegada d'aquí i allà, "La dona a la finestra" de A.J. Finn i en recollir-lo de la biblioteca em va sorprendre la qualificació com a novel·la policíaca, i a la contracoberta parlava de thriller psicològic; tot i això vaig decidir donar-li una oportunitat i val a dir que no m'he penedit en absolut.

Anna, la protagonista del relat i psicòloga de professió, pateix d'agorafòbia. D'alguna manera l'autor ha volgut reivindicar el tema dels trastorns mentals donat que ell mateix, segons confessa, n'ha patit de depressió mal diagnosticada, al llarg de molts anys. Així mateix, tal com ell mateix reconeix,  ret homenatge al gran Alfred Hitchcock i la seva famosa "Ventana indiscreta":

Fa gairebé un any que no he sortit de casa 

(...)

A mig febrer -després de setmanes pansint-me dins de casa, quan em vaig adonar que no millorava-, em vaig posar en contacte amb un psiquiatre de qui havia assistit a unes conferències.

(...)

És com si tingués una cruïlla de quatre camins al cervell, on tothom intenta passar alhora.

(...)

Penso en el meu disc dur, ple a vessar d’imatges robades. (...) No sóc invisible. No estic morta. Estic viva, i a la vista, i avergonyida. 

Tota la història està molt ben travada, quan es necessari les frases són curtes per la qual cosa s'imprimeix una gran intensitat al relat i fins el final, ens reporta més d'una sorpresa.

A més de l'indiscutible protagonisme de l'Anna, els altres protagonistes són:
La família veïna composada per la Jane, l'Etham i l'Alistair.
El detectiu, Little, i en David, el llogater

I molt rellevants també en el desenvolupament del relat, la filla, Olívia i el marit, l'Ed, dels quals sabem per la mateixa Anna, que fa uns anys van patir un greu accident de cotxe en el que era ella la conductora, que ara estan lluny, i que només en sentirem parlar amb referències i alguna estranya conversa no sabem ben bé si per telèfon.

La Anna, pren fortes medicacions, beu massa i massa sovint Dormo massa, bec massa i rumio massa; massa, massa. i es distreu navegant per internet on té obert un grup d'ajuda per altres usuaris amb el seu mateix problema als qui assessora com a professional de psiquiatria que és Com a doctora firmo que el malalt busca un entorn que pugui controlar. Aquesta és l’opinió clínica. Com a afectada (i aquesta és la paraula correcta), dic que no és que l’agorafòbia m’hagi destrossat la vida, sinó més aviat que s’ha convertit en la meva vida. I la resta d'estones, que són moltes, mirant per la finestra i fent fotografies. És així que descobreix o creu descobrir una estranya història de violència domèstica amb una agressió inclosa:

La casa del número 212 mira al buit des de l’altra banda del carrer (...) Què li passa, a aquesta casa? És el lloc on va morir l’amor. 

(...)

Qui sap què passa en una família? (...) “Pots passar anys amb un pacient, i encara et sorprèn”

La seva vida, ja de per sí força difícil, es complica cada cop més. Ella n'és conscient i tracta de mantenir-se sòbria i serena per tal de trobar una sortida, però n'és incapaç:

No vull beure. Vull tenir el cap clar; vull pensar. Vull analitzar. (...) Necessito una copa.

(...)

O sigui: que ha passat.

(...)

Estic tancada per dins. I tancada per fora. 

I és que en realitat...

Tot això va començar quan vaig veure que apunyalaven la seva dona i la seva mare. (...) I no diguin que no ho vaig veure, perquè sé perfectament què vaig veure.