Departament d'especulacions

Un cop més, he trigat molt temps en decidir-me a publicar aquesta entrada i potser, gairebé segur, que és que la lectura de "Departament d'especulacions" de Jenny Offill tot i ser una obra molt lloada en el seu moment, no em va aportar res en cap sentit, i l'he deixada apartada en el calaix de l'oblit que ara mateix, val a dir que no sé perquè he recuperat.

La protagonista és una dona sense nom, plena d'ambicions, que en principi assegura que no pensa casar-se mai, però que finalment, acaba entrant en la dinàmica d'esposa i mare de la que tant havia renegat i així, amb un sentit de l'humor particular que té molt d'amargor, ens va descrivint el seu avorrit i anodí dia a dia:

Si tenim casa, és per guardar-hi certa gent a dins i la resta, a fora. Una casa té un perímetre.
(...)
Al col·legi sempre hi ha altres mares. Algunes arriben d’hora i és per això que són les que veuen cada dia si faig tard. Són les mateixes mares, les matineres, les que recorden sempre què cal portar cada dia

Rememora el moment que molt jove encara, es van conèixer i enamorar amb el seu home:

Encara faltaven mesos perquè ens expliquéssim totes les històries respectives. I, fins i tot llavors, algunes semblaven massa petites per perdre-hi el temps. Com és que ara em tornen? Ara que estic tan tipa de tot. 

Un dia, per casualitat, descobreix que el seu marit l'enganya i aleshores ella s'hi veu abocada a una etapa de forta crisi existencial:

Ell va enviar una carta d’amor a una noia per la ràdio. Més endavant la dona casada li troba la llista de reproducció d’aquella nit. (...) Escolta les cançons que ell va posar una per una, marcant-les l’una rere l’altre a la llista.
(...)

Aconsellen a la dona casada que llegeixi un llibre sobre l’adulteri que té un títol espantós. 

Pren la decisió, segurament equivocada, de conèixer la seva rival:

La dona casada sap per on vindrà la noia i creu que hauria d’esperar-la a l’entrada. (...) La noia és més baixeta que no s’esperava. 
(...)

Pot ser que existeixi un univers paral·lel on la dona casada i la noia serien amigues?

S’imagina dinant amb ella i escoltant la història d’aquest casat de qui creu que està enamorada. 

Ara que comprova que ha estat vivint un engany, reflexiona i dolguda, arriba a la conclusió que ella també ha tingut oportunitats per tenir relacions fora del matrimoni que no ha volgut aprofitar:

La dona casada no ha volgut mai no estar casada amb ell. Sona fals, però és veritat.
(...)

Ha volgut anar-se’n al llit amb altres persones, no cal ni dir-ho. Un o dos en particular. Però la veritat és que controla bé els impulsos. (...) Pensa en comptes d’actuar. 

De sobte, de manera inesperada, se li presenta l'oportunitat de demostrar i demostrar-se que en realitat no estima el seu marit i que la vida que porta la incomoda, quan un antic amor de joventut la localitza i vol parlar amb ella. Naturalment ella viu un moment d'incertesa i neguit amb un punt d'emoció i vanitat, però, ai, les coses no resultaran tal com ella s'ha imaginat:

Li truca el xicot que tenia abans. Diu que vol parlar amb ella. (...) Ella ha vetllat tota la nit, rumiant, provant converses. (...) És espavilat i divertit com sempre i avui dia, un plus dels grossos, ja no és addicte a la velocitat. (...) El veu com arriba a la conclusió que la dona no és el que pensava ell que seria. Li travessa la cara alguna cosa. Por? Llàstima? (...) Cuida’t, li diu ell quan ella marxa incòmoda, a empentes i rodolons. 

En conclusió, amb alguna lleugera excepció, tot segueix pràcticament igual en la seva monòtona vida:

Ara l’home i la dona tenen les seves baralles en veu baixa, tal com han pactat, sense guants.