Interrupció voluntària de l'embaràs.

Grafit a Sabadell

Un tema molt controvertit el que tracta aquest llibre de la Marta Orriols. I és que el que he enunciat com a "Interrupció voluntària de l'embaràs" encara ara ocasiona a més de molts dubtes, el rebuig d'una part de la població, que, ja sigui per la seves creences religioses i/o morals, no accepten cap decisió en aquest sentit.

En el cas dels avortaments voluntaris s'ha parlat molt i durant molt de temps, però crec que mai s'ha fet un debat seriós, reposat. I malgrat que en un primer moment sembla que és aquesta la pretensió, tampoc no s'aborda així al llarg de tota la història. O almenys a mi no m'ho ha semblat.

I comença. És un dia que en Dani i la Marta tenen convidats i una notícia que compartir (o no) amb ells:

Fa dos anys que estan junts. Dos anys, gairebé un sencer sota el mateix sostre. En Dani l’admira, se l’estima i a vegades la detesta una mica durant estones breus per petits curtcircuits provocats per la mateixa convivència.

(...)

Una dona i un embrió, i a baix al carrer, sobre el terra mullat, l’home responsable en part del material genètic s’atura impacient, mira el rellotge i pensa que deuen estar tots a punt d’arribar, i que segur que la Marta no sabrà si a la salsa li calen uns minuts més. 

 

ELL:

El pare era impressor, portava una bata blava, bregava amb la maquinària, a vegades les mans li feien olor de tinta i dissolvent. És dels pocs records que en guarda.

(...)

Els pocs estalvis que ha tingut al llarg de la seva vida adulta els ha fet servir sempre per estudiar, pagar el lloguer i viatjar.

ELLA:

Culta, divertida, filla d’un psicòleg i d’una mestressa de casa.

La Marta li ha comunicat al Dani, la seva parella, una notícia que en un altre moment o circumstància hauria estat motiu de goig i celebració, però...:

Rodejat de la multitud amb què normalment es fixa i pren notes per la feina, avui la sensació d’ofec no el deixa anar més enllà. (...) Sent el pes del que li va dir la Marta a la boca de l’estómac

I duu la nit en blanc enganxada a les conques dels ulls. 

Ell tampoc no arriba a entendre les raons que ella li ha exposat:

Que potser tenir fills és el que toca, no? Deixar de ser el coi de centre de la meva existència, no trobes? 

Però ell no hi està d'acord:. 

Això era tot? La feina, el lloguer dels pebrots, concerts, emborratxar-se amb els amics?

El cas és que la Marta:

Cada vegada sentia que s’acostava més a la dona que volia ser, segura i tenaç, algú amb caràcter i personalitat i amb les coses sempre tan clares; i ara, tot d’una, una veta rosa, una microinformació, ho ha esfondrat tot sota els seus peus, el terra que trepitjava amb fermesa s’ha convertit en un sorramoll sobre el qual no aconsegueix mantenir-se dreta

Podeu comptar que la història avança i també els dubtes que van i venen segons passa el temps i es fa necessari prendre una decisió amb urgència.

Hi ha consultes, confidències, rebuigs... I finalment la decisió perquè hi ha temes de parella que cal que sigui la mateixa parella que els resolgui si no vol acabar distanciant-se:

Al cap i a la fi, les grans decisions es poden respondre amb un sí o amb un no. Vens a Berlin? Tenim aquest fill? 

(...)

Es nega a acceptar que avortar sigui voluntari. (...) És un últim recurs, un recurs que neix de dues opcions, en cap cas de la seva voluntat. 

Grafit a Sabadell

Decidir. Decisions embriagades de tot el que és nou, com una obligatorietat vital de fer passos endavant cada vegada més grans, més enllà, que abracin més responsabilitats, que impliquin més pendents supersònics. Anhels i resignacions. 

 

Dolça introducció al caos

Marta Orriols

249 pàgines