La dona del Cadillac

 

Tortosa 2013
No és un Cadillac, però...

Una curiosa història entre romàntica i policíaca a la recerca d'un Cadillac, o més ben dit, del que se suposa que aquest cotxe té amagat:

Tots fem coses estranyes que un segon abans hauríem dit que no faríem mai. Fa només dos dies, no podia saber que vindria a aquest lloc i ara ja hi és. 

Un misteriós personatge es presenta al poble aïllat on l'Helena viu, i també organitza uns cursos de meditació i ioga; però no és aquest extrem el què interessa a l'estrany, sinó que l'han enviat per gestionar la compra d'un antic Cadillac vermell que ella ha heretat del seu pare i que manté tancat en un cobert que fa les funcions garatge. De manera aparentment insòlita, hi ha un recel entre alguns veïns, que semblen tenir un interès particular en què el cotxe no surti del poble i fins i tot pressionen la propietària:

Qui el voldria comprar, un cotxe maleït? El compraries, un rellotge maleït? No, no ho faries. Només cal que es pensi que el cotxe està maleït. 

És clar que l'Helena, la Lena, com tothom també té la seva història marcada en part per la desaparició d'un germà de 10 anys al que mai no van trobar:

Va ser tan horrible que ho havíem d’oblidar. No vam tornar mai més. (...) Ho vam deixar tot i el Cadillac es va quedar al garatge. (...) La mare va començar a beure. No s’emborratxava, no era això.

Jo ja tenia disset anys quan es va morir. Va anar de pressa. Ens va abandonar a la Carlota i a mi perquè havia perdut el seu Joan. 

La mare va beure i el pare es va fer vell de cop i volta. Al funeral de la mare, el pare semblava un avi.

(...)

I jo em vaig quedar amb el pare.

A partir de la coneixença per la compra del cotxe, s'estableix una complicitat entre els dos que aviat deriva cap a una atracció sexual.

Arriben les hores de les confidències mútues:

Fer de missatger no és tan mala feina. Però al final te’n canses, com passa amb tot. 

(...)

Tens pressa i fas veure que no. Vols comprar una cosa, però en busques una altra. Compleixes un encàrrec que no t’agrada, però t’hi sents obligat. I quan pensaves com seria tot això et creies que jo seria una dona desconcertada, potser una mica nostàlgica, disposada a desprendre’s d’un vell record rovellat si el preu és l’adequat. Digues que m’equivoco.

I en una trobada amb en Nico, el personatge que sembla que sigui qui ho manega tot, encara va una mica més enllà:

És mentida. No vol el cotxe. Vol alguna altra cosa i per això he vingut. He vingut a comprar el cotxe per ell, sí. Però també he vingut per entendre-ho. Per què el vol? No et sembla que hi manca alguna cosa? He pensat que junts ho podríem entendre.

(...)

Hi ha algú que vol alguna cosa que hi ha al cotxe. Jo no sé quina cosa és , tant me fa. Bitllets dels grossos d’una divisa d’aquella època? Lingots d’or o pleta? Diamants o maragdes? O el mapa de l’Illa del Tresor? Tant me fa. (...) A on ho vas trobar? Era en un doble fons al seient del darrere? O era un amagatall a tocar del dipòsit de combustible?

(...)

Aquest home, si cal, comprarà tot el poble, us farà fora de les cases, a tots, sense cap mena de compassió. Derruirà cada edifici d’aquest poble i deixarà sota la runa els desgraciats que s’hi quedin. (...) I si no ho troba hi calarà foc i d’aquest lloc no se’n cantarà mai més ni gall ni gallina. Ho entens ara? 

A banda dels personatges principals dels que ja he parlat en part, també té un paper rellevant en la resolució de la història, l’Àvia Rossa, una senyora que sempre mira per la finestra i sembla que ho sap tot de tothom:

Fa una passa cap enrere i una altra tot seguit. Que resin, sí, que resin pel poble, com ho ha fet ella tots aquests anys, i que Déu Nostre Senyor vulgui escoltar l’última pregària d’aquest llogarret miserable, que ens vulgui perdonar, en la seva bondat infinita, o que els maleeixi per sempre.

Al final tot queda resolt, potser una mica massa i tot. Sabrem què va passar amb el germà de la Lena, el què hi havia (perquè alguna cosa important hi havia) amagat al Cadillac, què se’n va fer d’un primer observador que va desaparèixer...

Els “dolents” rebran el seu càstig i els “bons” seran recompensats i feliços per sempre més (O això esperen). 

Pel meu gust massa "colorín, colorado" la veritat.

La dona del Cadillac

Joan Carreras

324 pàgines