 |
| Façana posterior de la biblioteca de Ponent a Sabadell |
Coneixem la Sara. Té vint-i-vuit anys i és sueca; ha confegit una gran amistat epistolar amb l'Amy que en té seixanta-cinc i viu a Broken Wheel, Aiowa.
Què uneix aquestes dues dones que mai no s'han vist? Doncs el plaer per la lectura.
Quan l'Amy decideix convidar la seva amiga virtual a visitar-la, la Sara, que acaba de perdre la feina a la llibreria, no dubta gaire a acceptar la invitació i es desplaça decidida a passar uns dies amb la seva amiga i poder compartir en persona la seva afecció.
Tot s'esgarria quan, en arribar al punt on s'havien de trobar, l'Amy no apareix a recollir-la. Tot i això:
No estava gens preocupada.
Encara no. L’Amy Harris li havia escrit cartes de debò en paper de carta dels
d’abans: gruixut i suau, d’un to crema.
(...)
La ciutat seria tal com se
l’havia imaginat?
El cert és que un desconegut es presenta a recollir-la, però li porta la trista notícia que la l'Amy és morta i que aquell mateix dia es celebra el funeral pel seu record:
L’Amy és morta -va dir.
(...)
En el record, la Sara sempre
relacionaria la mort de l’Amy amb la claror massa intensa d’uns fluorescents.
La gent del poble es bolca en acollir-la, i respectant els desitjos de la difunta acorden allotjar-la a la casa de l'Amy, on podrà gaudir de la seva extensa biblioteca:
Devia haver venut desenes de
milers de llibres, potser centenars de milers i tot; però no tenia cap sentit
provar de comptar-los tots.
(...)
De vegades tenia la sensació
que la casa li feia la guitza. Potser només la turmentava la mala consciència
de no pagar per estar-s’hi, però no es treia de sobre la sensació que la
infelicitat havia planat per la majoria dels racons molt abans que l’Amy morís.
(...)
D’alguna manera, descobrir els
llibres de l’Amy havia canviat tota l’atmosfera d’aquell indret. Era con si
tornés a ser casa de l’Amy, i la Sara en fos la convidada.
I és així que poc a poc es va obrint camí una idea agosarada: Té a l'abast un munt de llibres i descobreix que l'Amy també era propietària d'un petit i acollidor local. Així que...:
Des del primer dia que va
arribar a Broken Wheel, la Sara havia tingut la sensació que d’alguna manera
estava en deute amb la ciutat.
(...)
Aquella ciutat necessitava
urgentment una llibreria.
(...)
A Suècia treballava en una
llibreria, així que sé com van les coses.
No era del tot cert. Mai no
havia estat la responsable de la botiga. I sobretot, mai no n’havia obert cap.
(...)
La col·lecció de llibres de l’Amy no contenia cap exemplar rar o valuós, però havia aconseguit reunir una habitació de moments de plaer pur i concentrat per a la lectura. Allà dins hi havia una història per a cada persona, fins i tot per a aquells que “mai no llegien un llibre” o “preferien les pel·lícules.
La llibreria, com no podia ser d'altra manera, resulta tot un èxit; les relacions entre els diferents habitants del poble van evolucionant el mateix que les de la mateixa protagonista
La feina feta a la llibreria
havia canviat l’atmosfera que es respirava a la ciutat.
(...)
En Tom: Per alguna raó
insoldable, quan era amb la Sara es relaxava. Ho havia sentit des de la primera
vegada que havien anat en cotxe junts.
(...)
La llibreria era allà per a
tothom que li agradés llegir. Cap encàrrec era massa gran o massa petit, i era
una autèntica sort.
(...)
Ara que la llibreria feia un
parell de setmanes que estava en marxa, la Sara ja podia començar a gaudir dels
dies que hi passava. Però era amb una certa melangia.(...) S’havien escrit
cartes durant gairebé dos anys, però tot i així hi havia tantes coses que
s’havien deixat de dir.
Tot segueix endavant, excepte el permís de residència de la Sara que ja està a punt d'expirar. Tot el poble es confabula per tal de cercar una solució: Li demanen que es casi amb el poble i
trien un representant: En Tom:
L’estimaven tant que fins i
tot s’havien inventat aquella història esbojarrada del matrimoni de conveniència,
i tenia tota la intenció de gaudir de la vetllada.
(...)
Feies que passessin coses
(...) La llibreria, la festa, el mercat. Durant un temps podria haver jurat que
tornava a tenir setze anys, quan tots estàvem molt units.
 |
| Interior de la Biblioteca dels Safareigs a Sabadell |
 |
| Interior de la zona infantil a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell |
Aquest no és el final, passaran més coses, però jo ho deixo aquí:
Has ensumat mai un llibre? (...) Has de poder enfonsar-hi el nas.
Si mai no ho heu fet, proveu-ho...
La llibreria dels
finals feliços
Katarina Bivald
463 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada