 |
| 2013. Immortals Roques Encantades? |
No tinc pas ni el desig ni la pretensió de ser immortal: quina mandra!!!. Altrament seria una bajanada creure'm que puc arribar a ser-ho, però el títol d'aquest llibre em va resultar atraient i curiós.
No m'ha decebut gens des de la primera línia:
No tinc el gust de
conèixer-vos. L’única cosa que sabem l’un de l’altre és que jo em moriré (pot
ser ja ho estic!) i que vós també, encara que, a hores d’ara, vós sou viu i
teniu la possibilitat de ser immortal
(...)
L’atzar ha volgut que les
nostres consciències es creuessin per uns instants i penso aprofitar-los per
compartir unes quantes reflexions producte d’algunes angoixes que probablement
són comunes.
Però entraré de ple en el relat que comença parlant de les religions:
Totes les religions, tant si
parlem d’animisme com de politeisme o de monoteisme, totes, intenten donar
resposta a l’interrogant de l’origen de la nostra existència, com el gran
enigma de la incertesa del “més-enllà”.
(...)
I així ha estat. La història i
el nostre present estan plens de ritus i mites que intenten respondre als
nostres dubtes existencials i a la necessitat recurrent de transcendir i
recuperar la nostra individualitat infinitament.
I mentrestant l’angoixa
persisteix.
(...)
Les religions s’han ofert també com a salvadors d’aquest problema vital, al marge de la tossudesa dels arguments de la ciència. Els mites i els ritus han estat els artefactes culturals que han intentat reduir l’angoixa a la finitud, sense gaire èxit.
I la filosofia:
Tots els pensaments filosòfics des de l’antiguitat fins a les teories més actuals han intentat explicar la finalitat de la nostra existència i el sentit de la vida.
(...)
Tots els pensaments filosòfics, des de l’inici dels temps, han intentat donar resposta a la incertesa del nostre origen i a la tragèdia de la desaparició de la nostra individualitat.
Avancem: li arriba el torn a la perpetuació de les
espècies:
Per poder perpetuar-se, per
poder “continuar sent”, la matèria viva ha hagut de buscar els mecanismes per
replicar-se. I ho ha fet amb diversos sistemes.
(...)
No solament vivim a través
dels nostres fills, sinó identificant-nos amb el nostre grup social.
(...)
Cadascun de
nosaltres rebem la influència dels nostres pares, dels nostre professors, dels
nostres amics, alhora que nosaltres influïm en altres persones.
Però, tot i que l'autor s'estén àmpliament en diferents consideracions, el que més m'ha copsat és la possibilitat real de la clonació:
L’ovella Dolly (5 de juliol de
1996-14 febrer de 2003) va ser el primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula
adulta.
(...)
La manipulació genètica del
codi cromosòmic humà fa molts anys que es fa.
(...)
Potser amb menys transparència
de la que desitjaríem, però ja fa dècades que és una realitat.
(...)
És absurd pensar que els
principis ètics i morals dominants en la majoria de cultures seran perpetus. Ja
us puc assegurar que al cap de vint anys els canvis ètics seran espectaculars.
 |
| Juliol 2014 Immortals camins a Viella? |
I aprofundint en el tema de la clonació, una atenció a la memòria:
Actualment el concepte de
memòria està molt lligat a la utilització dels ordinadors.
Però no té res
a veure amb la memòria humana.
(...)
Som nosaltres la nostra
memòria?
La nostra identitat no depèn
de la nostra memòria. Encara que la perdéssim, la nostra identitat rauria en el
record dels altres, en els registres que hem anat deixant durant la nostra vida
i en els drets adquirits segons les legislacions vigents.
Fins aquí, anava llegint
aquest apartat com si d’una proposta de ciència-ficció es tractés, però un cop
he constatat que és quelcom seriós només em resta dir que em sembla un
despropòsit incommensurable, i per descomptat, només a l’abast de persones amb
un alt poder adquisitiu, d’aquelles que es fan dir “De rango y abolengo”.
Aleshores, si s’arriba a
produir.. no segueixo especulant perquè m'esgarrifa. I és que:
No es tracta d’un individu
nou. Tampoc és el mateix que va morir fa uns quants mesos. És una reencarnació
amb la mateixa carga genètica, i per tant els fonaments biològics inicials de
la personalitat seran els mateixos i, sobretot, la renovada intenció d’assumir
el passat propi amb totes les conseqüències que se’n derivin.
(...)
Si només poden ser immortals
les persones que puguin pagar-s’ho, s’estaria incorrent en una infracció
èticament reprovable de la universalització dels serveis sanitaris.
(...)
Tot té un preu. Qui digui que
alguna cosa és gratuïta és que algú altre n’està assumint el cost.
 |
| Juliol 2015 Immortals rierols a Andorra? |
El preu dels serveis que s’han de rebre per poder autoclonar-se oscil·la entre els 300.000 i els 600.000 euros.
(...)
La immortalitat no es mereix, potser, tot aquest esforç?
O realment la immortalitat és un desig fals?
En el que a mi respecta, repeteixo el que he manifestat al principi i és que ni tan sols he fregat de lluny cap desig d'aquesta categoria.
Tu podries ser
immortal!
Josep Barjuan i Sanz
198 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada