Molt més que unes receptes

 

D'en David Monteagudo no fa gaire vaig llegir "Fin" que podeu recuperar seguint l'enllaç, i "Invasión" de la que ja parlaré un altre dia. Em van agradar, les vaig trobar originals i curioses i és per això que em vaig decidir a cercar per la biblioteca altres llibres del mateix autor.

Així he ensopegat amb “Si vols que t’estimin” i la meva sorpresa ha estat en comprovar que es tractava d’un llibre de receptes de cuina, però aviat em vaig adonar que anava molt més enllà que unes descripcions i/o consells habituals, tot i no desmerèixer les seves habilitats culinàries.

I al pròleg el mateix David ja ens aclareix que:

Aquest llibre és fruit de l’enveja -sana en aquest cas- que m’inspiraven els meus alumnes. (...) Quina enveja em feien, i com m’abellia de vegades, com em temptava escriure el mateix exercici que feien ells: un text breu especialment engrescador, en segona persona, o en discurs mental, o en forma epistolar, o en forma teatral, o una senzilla, una bona descripció, impressionista, amb unes poques pinzellades precises!...

(...)

Aquesta recopilació de receptes s’ha d’entendre com un regal que em faig jo mateix, com un exercici de llibertat, de fugir del format tan ferri, tan estricte, dels relats del meu darrer llibre.(...) S’ha d’entendre com un joc, però també com un compromís molt seriós amb la qualitat i l’aspiració a l’excel·lència que sempre m’han empès. 

No penso pas copiar una per una totes les receptes, ni tan sols de forma resumida, sinó que adjuntaré només un petit tastet d'aquelles que per alguna raó m'han cridat més l'atenció:

La truita de patates:

No es limita a explicar com es fa, sinó que ens fa una narració amb el que pensa, el que ensuma... genial. I entre conya i conya, potser alguna cosa em farà servei.

Qui pensa que no sap fer un senzill ou passat per aigua? Doncs veureu com ho aprofita ell per introduir algunes petites innovacions:

Sí senyor; aigua d’ampolla, i si és possible, no d’una marca qualsevol. O com a mínim, aigua filtrada, si és que a casa teva tens un d’aquells filtres domèstics....

No, jo no hi poso oli. L’oli és per als ous durs, aquesta cosa seca i enfarfegosa que necessita una mica d’hidratació. 

A que també us ha semblat curiós?

I què em dieu del nostrat pa amb tomàquet?:

La meva recepta de pa amb tomàquet neix, per tant, de la més amarga decepció, de la desconfiança i de l’escepticisme, de la renúncia, però també de l’experiència i de la recerca -sincera i hedonista, com en totes les receptes d’aquest llibre- del plaer. 

Més que adjuntar la "recepta" m'ha abellit centrar-me en les seves reflexions gairebé metafísiques.

Sóc molt amant de les sopes i les cremes, per tant em vaig aturar a descobrir alguna innovació de la crema de carbassó i ja veureu que potser no aprendrem res de nou en confeccionar-la, però ens regalarem amb uns paràgrafs deliciosos:

A les típiques preguntes de “Què porta?” o Què hi poses?” que sorgiren aquí i allà, vaig començar responent com el mag que explica el seu truc mitjançant un altre truc, o com el mestre que es resisteix a revelar els seus secrets als aprenents. 

(...)

Vaig començar a explicar-ho obligant-me una mica, per cortesia cap als meus alumnes, però a mesura que avançava en la descripció em vaig anar animant -tal com m’animo ara en escriure-ho-, a reviure l’elaboració, les olors i els sabors...

Potser arribats aquí només resta desitjar un bon profit i no només pensant en menges delicioses.

Si vols que t'estimin

Si no em descompto, la penúltima indemnització del govern més progressista de la història també havia sigut per a una empresa de Florentino, els 1.350 milions del Castor.David Monteagudo

190 pàgines