Sembla evident que en Gabriel Ferraté, possiblement sense proposar-s'ho va
eclipsar la figura i l'obra del seu germà Joan. Potser fins i tot jo, no
n'estic del tot segura, en un primer moment faig agafar aquest llibre
pensant-me que es tractava d'una obra d’en Gabriel.
Però millor ens endinsem en el difícil univers "Del desig" del qual tractarà aquesta nova entrada:
El fet és que al llarg d’un parell de setmanes, entre el 31 de juliol i el
12 d’agost del 1966, Ferraté va escriure el primer dels tres diaris que aplega
aquest volum.
(...)
Els noiets i els llibres són les dues passions veritables que Ferraté es
reconeix explícitament.
Al primer diari li va donar el títol de "Roma" i va estar escrit entre el 31 de juliol i el 12 d’agost 1966:
Les fantasies homosexuals no
són gens rares en mi, ben al contrari. En l’ordre heterosexual, en canvi, no hi
ha sinó una línia de fantasia que segons com pot esdevenir igualment obsessiva,
i és la de les nenes ximples, les delicioses "lolitas".
(...)
Vaig començar aquest quadern
per compensar el temps perdut i gràcies al to una mica ximple i feliç de la
comèdia.
Del "Diari de Daniel" és molt probable que trobeu diverses referències, car potser, ha estat el més divulgat dels tres diaris:
Vaig començar ahir aquest
diari, sense gust, per disciplina. Hi he
posat fins ara tota la veritat que sóc capaç d’expressar. Però no és tota la
veritat.
(...)
Vaig conèixer Daniel el dia 12
de gener, i es va quedar amb mi fins al matí del dilluns dia 19. Total: set
nits
(...)
Presa al nivell de la
sensualitat i la tendresa, la vida de vegades s’acosta tant com es pugui a la
felicitat total.
I així arribem al "Darrer diari", d'un to trist, amargat i molt dur amb ell mateix, potser fruit dels seus desenganys amorosos:
La vida em fa fàstic, sovint,
però no menys sovint m’hi sento tan ben instal·lat com es pugui.
(...)
No tinc cap compromís amb res
que no siguin les meves coses, (...) No tinc res a fer enlloc sinó treballar
per mi.
(...)
Tinc cinquanta anys, i he
hagut d’arribar en aquesta edat per acabar de saber que hi ha homes a qui
agraden els homes (tots cuixes, cul i muscle a tot arreu) i homes a qui agraden
les dones (totes cul i cuixa, i pits a tot arreu) per pura sensualitat, i prou,
i que no els agrada res fora d’això. Ruc que sóc, ja que tots els indicis són
que, maricas o no, els homes fets així són la majoria.
 |
| Grafit a Sabadell |
Ens volem abans que res a
nosaltres mateixos, i si ens volem és perquè mai no ens posseïm del tot, ni no
ens podem posseir.
Del desig
Joan Ferraté
135 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada