L'adolescent

Grafit a Sabadell

Una història que ens explica l'evolució vital d'un jove adolescent, amb una bona arrencada, que després, al meu entendre, ha anat decaient:

Anotaré només els esdeveniments, i evitaré amb totes les meves forces tot allò que sigui secundari sobretot les belleses literàries; un literat escriu trenta anys seguits i al final no sap pas per què ha estat escrivint tants anys. Jo no sóc un literat ni vull ser-ho.(...) Les reflexions poden arribar a ser molt vulgars, perquè allò que una persona valora és possible que no tingui cap valor als ulls aliens.

Seguint amb la seva història, el retrobarem aviat, treballant. Sembla que la família li ha trobat una feina senzilla que li pot procurar uns ingressos dels quals està necessitat:

El lloc de treball era a casa del vell príncep Sokolski.

(...)

Quan vaig entrar-hi a treballar, vaig advertir de seguida que a la seva ment havia fet niu la convicció preocupant (...) que la societat havia començat a mirar-se’l d’una manera rara.

(...)

Principalment, parlàvem de dos temes abstractes: de Déu i la seva existència, és a dir, sobre si existia o no, i de dones. El príncep era molt religiós i sensible.

La feina, com la seva vida, segueix més o menys el seu curs i el retrobem tres anys més tard:

He estat tres anys callat, he passat tres anys preparant-me per parlar...

(...)

La meva idea era ser un Rothschild, ser tan ric com Rothschild, no senzillament ric, sinó com Rothschild. (...) aconseguir el meu objectiu era una empresa matemàticament segura. 

I de sobte una dada interessant i alarmant:

Crec que des dels dotze anys, o sis, gairebé des de l’inici de l’ús de raó, vaig començar a no estimar les persones. 

A partir d'aquí el relat, igual que la vida del nostre protagonista, van decaient. Poc a poc va entrant en un devessall de despropòsits a voltes enrevessats, però sense massa rellevància per ser recollits.

I malgrat que ell segueix relatant les seves suposades aventures, que no són més que embolics, acabarà el relat, i jo aquestes notes, amb l'avançament del què serà el seu previst i lamentable final:

Em disgusta sobretot que, en descriure amb tanta vehemència les meves aventures, dono motiu perquè hom pensi que ara sóc el mateix d’aleshores. 

(...)

Ara començaré el relat de la catàstrofe definitiva que culmina els meus apunts. 

L’adolescent

Fiòdor Dostoievski

Traducció de Josep M. Güell

586 pàgines