Podia semblar un resum apocalíptic, o una gran presa de pèl.
Però no és cap de les dues coses, més aviat es tracta d'un escrit molt seriós elaborat amb to d'humor.
No em detindré ara en detallar una per una les 14 maneres que comenta l'autor, només faré un petit recull del que m'ha semblat més escandalós, o potser en allò que ens toca més de prop, o fins i tot del que sembla més d'actualitat.
Evidentment, cadascú haurà de triar allò que més li cridi l'atenció o que li sembli més urgent o evident.
 |
| Grafit a Sabadell |
I començo per unes interessants i clarificadores reflexions prèvies:
Reflexions prèvies a la fi
del món:
Sembla evident que els llibres
que profetitzen aquests finals orquestrats per les divinitats pretenen
atemorir-nos davant els designis dels déus i acceptar amb el cap cot el nostre
destí. Però no és el cas del llibre que tens a les mans: no volem imbuir-te de
temors i que siguis presa del pànic.
(...)
Tota espècie té un risc
d’extinció i no som ni serem l’única espècie animal que haurà desaparegut de la
faç de la Terra. La llista de nominats i expulsats de la casa és i ha estat
interminable.
Adéu al Sol:
El Sol no s’apagarà d’un dia
per l’altre i, en tot cas, això no passarà a curt termini. Les estrelles com el
Sol neixen i moren, això sí.
Més aviat, però, passaran
altres coses, tot el contrari que el Sol s’apagui.
Supervolcans i canvis
geològics:
L’escorça terrestre en la qual
vivim es troba sobre un mantell, una capa amb unes característiques molt
diverses provocades per la mateixa pressió gravitatòria.
(...)
Pel que sí que hem de patir a
escala global és pels volcans. El perill no és només a les rodalies del volcà.
(...) Un volcà pot expulsar a l’atmosfera prou cendra i components de sofre per
impedir el pas dels rajos de sol i provocar una davallada de les temperatures.
Pandèmia global:
Generalment els patògens que
es transmeten fàcilment no solen ser dels més virulents, i viceversa, els que
provoquen una elevada mortalitat se solen propagar poc. Això, en part, és
perquè són tan agressius que de seguida actuen, fan que l’infectat emmalalteixi
i es mori prou ràpidament per no tenir temps per propagar la infecció.
La resistència als
antibiòtics:
L’Organització Mundial de la
Salut (OMS) considera la resistència als antibiòtics una de les amenaces principals
per a la salut, la seguretat alimentària i el desenvolupament mundial.
Els bacteris tenen una
capacitat increïble per resistir i adaptar-se a l’entorn. Hi ha espècies que
viuen en les condicions més extremes, ja sigui de temperatura, acidesa o
salinitat.
No hi ha territori, per més
inhòspit i feréstec que sigui, que no estigui ben poblat de bacteris.
I ara què fem?
D’una banda, calia fer molta
feina de conscienciació de la població. (...) Un àmbit on queda molta feina per
fer és el sector ramader. S’ha de limitar molt l’ús d’aquests fàrmacs en
granges i evitar que s’emprin per estimular l’engreix ràpid dels animals.
(...)
Espanya
té la taxa de consum d’antibiòtics més elevada dels països rics i la tercera
més alta en general.
Canvi climàtic:
L’important no són les dades
d’anys concrets, sinó la tendència general, i en aquest sentit els registres
evidencien que, ens agradi o no, des de fa més de cinquanta anys s’està
produint un augment clar i sostingut de la temperatura mitjana global, més
enllà que en moments puntuals hi hagi onades de fred.
(...)
Una de les conseqüències del
canvi climàtic més conegudes és l’augment del nivell del mar. Aquest augment ve
donat pel desgel i per las mateixa expansió de l’aigua en escalfar-se,
Contaminació:
La humanitat ha estat sis
vegades a la Lluna. Doncs bé, en aquestes sis incursions hi ha deixat més de
cent setanta tones de brossa. (...) Es calcula que hi ha més de set mil tones
de ferralla orbitant al voltant de la Terra.
(...)
En conjunt, segons els estudis
de l’Escola Nacional de Sanitat, la contaminació atmosfèrica mata directament
més de nou mil persones l’any a tot l’Estat, vuit vegades més que les morts per
accidents de trànsit.
L’extinció de les abelles:
Les abelles tenen uns cicles
vitals molt marcats per les condicions climàtiques, i els canvis que s’estan
produint en les darreres dècades les deixen desorientades.
L’avenç científic:
Quin és el perill que correríem
si, en un futur llunyà, els implants tecnològics estiguessin incorporats dins nostre
i fossin tan comuns i habituals com ara ho és el mòbil?
 |
| Grafit a Sabadell |
14 maneres de
destruir la humanitat
Màrius Belles i
Daniel Arbós
220 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada