L'amor de la meva vida de moment

De nou he caigut amb un llibre de relats breus i això que no m'agraden gaire, però és que el títol és molt suggerent i he "picat". I no em penedeixo, m'ho vaig passar força bé llegint-lo.

En comento un parell breument i em detindré en el que dona nom al llibre

A "Mon oncle" el protagonista, un adolescent, sospita que l'oncle que sempre havia mostrat un afecte molt especial per ell, no ha cercat res més que aprofitar-se de la seva joventut per apropar-se a les noietes. Dit altrament, va resultar que era (un galtes) molt interessat:

Mon oncle sentia per mi una predilecció especial.

(...)

Mon oncle era baixet, musculat, pelut, amb un bigotàs damunt del llavi que pretenia dissimular el nas gros, que no era tan gros sinó més aviat de pallasso, o de patata.

(...)

Mon oncle era un comediant de mena; de fet era un dels actors de la companyia de teatre del poble. 

Més seriós resulta el problema a "Tiet-pare", en què, també un adolescent, rep la visita inesperada de l'oncle que fa anys que era absent. La família, manifesta molts dubtes d'aquest pretès acostament d'algú que fa anys va desaparèixer de les seves vides sense donar cap explicació. I aviat el noi coneixerà la resposta, mentre que de la mateixa manera que ho descobreix, el "tiet Pere" torna a marxar sense donar cap més explicació:

Aquell estiu en principi semblava un estiu com un altre. La diferència era que cada cop que tornava a casa em trobava amb el tiet Pere.

(...)

¿Per què havia tornat? Més enllà que s’havia anat per desavinences amb el meu avi i el poble, no sabia res d’ell.

(...)

Van ser uns dies estranys. Em vaig adonar, per exemple, que és molt difícil conviure amb un secret de debò sense que se’t noti.

(...)

Aquell estiu la majoria de coses que van passar van passar sobtadament. La primera, l’arribada del meu tiet. L’últim la seva fuga.

Però el relat que dona nom a tot el llibre és "L’amor de la meva vida de moment". Un títol curiós si més no i que ens remet als amors de joventut, tot i que en aquest cas, es tracta d'un amor d'infantesa, car el protagonista només tenia nou anys. Ai, aquells fogots que ens donaven i que no tenien res a veure amb la menopausa, però que ens posaven en evidència davant la colla.

El relat està escrit des del punt de vista d'un noi, que recorda amb enyorança el que qualifica com a "l'amor de la seva vida", al que no perd l'esperança de retrobar.

Algun cop us heu plantejat una gesta semblant? Jo no; tot i que em sembla una idea absurda, però divertida que pot inspirar els amics (aquella colla, o el grup de "col·legues") 

Un any a la presó. Mai un any de la meva vida se m’ha fet tan llarg com aquell anys de mili. M’enrecordo del sofriment psicològic. (...) Ara tots friseu per marxar, ens deia aquell capità bigotut, però d’aquí uns anys trobareu a faltar aquesta època, i si no ja ho veurem.

(...)

El meu amor seguia sent l’Ester Bassols Busquets, l’Ester de cal Mestre. Jo només tenia nou anys, però me’n vaig enamorar perdudament.

(...)

Sempre he dit que aquella setmana i mitja al Mallol van ser els deu dies més feliços de la meva vida. De tot el que ha vingut després, res ha superat amb intensitat, amb dolçor, amb puresa, la felicitat d’aquells deu dies a la Vall d’en Bas. 

La Vall d'En Bas
2018

Però un cop han passat els anys, no acabem de ser conscients del què hem canviat, i per tant, l'altra persona tampoc no serà la mateixa ni de bon tros. De fet, potser ni tan sols recordem el tracte que hi teníem, ni la seva veu, o la seva mirada... Cap defecte ens és present, tot són somieigs que no van enlloc:

Vaig pensar que no era l’Ester però que hi hauria pogut ser, o més exactament, que en el fons era indiferent que ho fos o no. 

 

L’amor de la meva vida de moment

Pep Puig

226 pàgines