Piranesi

 

Caldes de Montbui
Novembre 2016

Parlem d'en Piranesi. Aquest no és el seu nom real, li ha posat, ja fa temps "l'Altre", És un nom significatiu, com podreu comprovar si seguiu l'enllaç i llegiu la història, és clar. En el meu cas, com que sentia curiositat, vaig consultar la Wiquipèdia. 

Aquest és el resultat: https://ca.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Battista_Piranesi

Quan el coneixem es troba perdut en un immens palau decadent, el que ell considera el seu Món, rodejat d unes colossals estàtues i on l'aigua, les marees, van ocasionant estralls. Ell, que no sembla estranyar-se del seu estrany destí gairebé en total solitud, treballa en un meticulós catàleg:

He començat un Catàleg en què pretenc deixar constància de la Posició, la Mida i el Tema de cada Estàtua, i també de qualsevol altre punt d’interès. De moment he completat la Primera i la Segona Sala del Sud-Oest, i ara treballo en la Tercera. L’enormitat de la tasca de vegades em mareja una mica, però com a científic i explorador tinc el deure de donar testimoni de l’Esplendor del Món.

(...)

Des de l’inici del Món, és segur que han existit quinze persones. (...) De les quinze persones de qui es pot verificar l’existència, només Jo i l’Altre som vius ara mateix.

(...)

Primera persona: Jo

Segona persona: l’Altre (...) I Tu. Qui ets Tu? Per a qui escric? 

Fins on sabem, en Piranesi no està sol. Comparteix refugi amb "L’Altre". Tot sembla indicar que és aquest personatge qui el controla i el domina, mentre que la seva vida és substancialment més pròspera i acostuma a dirigir-se a en Piranesi amb un cert menyspreu:

Aquest matí a les deu en punt he anat a la Segona Sala del Sud-Oest per trobar-me amb l’Altre. Quan he entrat a la Sala ell ja hi era, reclinat sobre un Pedestal buit i picant un dels seus dispositius lluminosos. 

(...)

Des que els Sostres de la Vintena i la Vint-i-Unena Sala van ensorrar-se ara fa dos anys, el Clima d’aquesta Regió de la Casa ha canviat. Els Núvols s’escolen pels Sostres Enfonsats. (...) De resultes d’això, el Món s’ha tornat fred i gris.

(...)

El Ritual és un acte de màgia cerimonial amb que l’Altre pretén alliberar el Gran Coneixement Secret del que sigui que en té captiu al Món per obtenir-lo nosaltres.

(...)

Ja fa molt anys que sé que l’Altre no reverencia la Casa com la reverencio jo.

(...)

Per un moment he tingut la intuïció de com seria el Món si en comptes de només dues persones n’hi hagués milers. 

De sobte, apareixen uns rastres sospitosos, unes paraules escrites a les parets amb uns missatges estranys i fins i tot amenaçadors. Potser els ha escrit "El Profeta"?:

L’aparició del Profeta havia sigut molt sobtada. M’havia agafat totalment desprevingut.

(...)

Tant l’Altre com el Profeta han afirmat que la Casa és font de bogeria i d’oblits, i tots dos són científics, intel·lectuals.

(...)

Un jardí és un lloc on et pots refrescar veient plantes i arbres. Però un jardí no és res que existeixi al Món, i tampoc no hi ha cap Estàtua que reflecteixi concretament aquesta idea. (De fet no em puc imaginar com seria, l’Estàtua d’un jardí). 

O potser els ha escrit en 16?:

No he parlat a l’Altre del missatge que va escriure la 16. Tampoc no li he explicat que després d’esborrar-lo van quedar tot de mitges frases i oracions que he deixat intactes.

(...)

Amb el temps els Antics van deixar de parlar amb el Món i d’escoltar-lo. I quan això va passar el Món no només va callar, sinó que va transformar-se. Els aspectes que havien estat en comunicació constant amb els Homes -tant si en diem energies com poders, esperits, àngels o dimonis- ja no tenien lloc ni motiu per quedar-se i se’n van anar.

En Piranesi demostra un enorme acatament vers l'Altre al qui considera, i com a tal es comporta, el seu superior, però els darrers esdeveniments el fan dubtar:

M’equivocava. L’Altre no és amic meu. No ho ha sigut mai. És el meu enemic.

(...)

Unes Grans Onades s’han precipitat a la Sala per les Portes del Nord. Una s’ha endut l’Altre i l’ha rebotut contra la Paret Sud. S’ha estavellat contra les Estàtues en un punt situat a uns quinze metres per sobre del Terra. Suposo que ha sigut llavors que ha mort.

I és que les coses no han estat mai el que semblen. Hi ha un secret, un misteri que haurà de desvetllar:

Al cap tinc totes les marees, les estacions, les pujades i baixades. Al cap tinc les sales, aquella successió infinita, els camins intricats. (...) Em fixo molt, precisament, en les portes que he de passar, en els girs que he de fer a esquerra i dreta, en les estàtues que hi haurà a les parets. 

 

Grafit a Sabadell
Agost 2019

Piranesi

Susanna Clarke

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

272 pàgines