Indecents

Grafit a Sabadell

Arthur Sackler, el diguem-ne protagonista d'aquesta història certa, va néixer a Brooklyn l’estiu del 1913:

Arthur Sackler era un investigador i publicitari d’èxit, conscient en la mateixa proporció de la seva pròpia importància. (...) Gaudia del poder i de l’admiració que despertava i semblava que n’extragués noves energies, com si hagués trobat la manera de metabolitzar l’admiració dels altres.

Tractant de trobar una justificació a la venda massiva de fàrmacs per tractar de guarir o només millorar els brots psicòtics, o depressions o ansietats, se n'ha parlat dels tractaments inhumans que s'efectuaven als psiquiàtrics, potser així es volien considerar els efectes secundaris com un mal menor:

Els electroxocs tenien els seus defensors, i fins i tot avui continuen sent un tractament molt utilitzat per combatre la depressió profunda. Però Arthur Sackler el detestava.

(...)

Per si no n’hi havia prou amb els electroxocs, s’estava posant de moda una tècnica molt més agressiva: la lobotomia. Aquest procediment, que implicava tallar nervis del cervell del pacient, semblava que alleujava el malestar psicològic. Però a costa, de fet, d’apagar una llum dins del cervell.

I així van començar a inundar el mercat de nous fàrmacs, fins el punt que:

La quantitat de fàrmacs que sortien al mercat era tan gran, que els metges necessitaven ajuda per posar-se al dia sobre les novetats. 

(...)

El 1960, quan es va introduir el Librium en el mercat, se’n van vendre vint mil unitats durant el primer mes. I de seguida  es va disparar. Al cap d’un any els metges ja estaven signant un milió i mig de receptes del fàrmac cada mes.

(...)

El Librium i el Valium van enriquir Arthur Sackler de manera extraordinària. 

La història va seguir i potser ho fa encara, amb els descendents de la la família. Tota una dinastia:

Sackler estava molt interessat en la psicologia de l’orgasme, en quina era la seva causa, en com poder-lo comprendre. Era un assumpte important, considerava, que la ciència havia negligit durant massa temps. De manera que els Richards van decidir convertir aquesta recerca en un projecte, en una mena d’estudi independent. 

El patriarca va morir i van sorgir problemes per l'herència. Ja sabem que quan més gran és la fortuna i diversos els hereus, acostumen a sorgir més problemes:

Segons una estimació el litigi (pel testament) sobre el patrimoni de l’Arthur va costar als Sackler més de set milions de dòlars. Però és probable que la xifra real fos molt més alta. 

Però tot i això, el negoci seguia i seguia...:

Als anys cinquanta, Arthur Sackler s’havia adonat que, amb una mica d’astúcia, un executiu farmacèutic podria reclutar metges teòricament independents perquè validessin el seu producte. 

(...)

La generació més jove de la família Sackler s’estava implicant cada cop més en la companyia. 

(...)

Els representants comercials no són metges. Són venedors.

(...)

Un estudi del 2016 va descobrir que el simple fet de convidar un metge a dinar per valor de vint dòlars pot fer-li canviar la manera de receptar un medicament. 

I la indecència no només seguia endavant sinó que creixia:

Aviat, els pacients amb dolor van començar a anar “de metges”, a demanar cites amb múltiples facultatius diferents. (...) Una sobredosi podia provocar una aturada respiratòria.

(..)

Arthur Sackler parlava molt poc dels estralls de l’addicció i el consum abusiu causats perls tranquil·litzants que l’havien fet ric.

(...)

Moltes persones a les quals es va receptar OxiContin es van trobar experimentant els símptomes d’abstinència entre dosi i dosi. 

Per tal d'eludir responsabilitats, es tracta de re-formular la composició de l'OxyCotin, aleshores, els "pacients" addictes diversifiquen els consums:

En alguns consumidors, la reformulació de l’OxyContin va provocar una transició cap a altres opioides amb recepta, dels quals es podia abusar sense inconvenients.

(...)

La industria havia preparat els metges per aconseguir que aquestes persones consumissin els medicaments, però no perquè fessin el camí contrari.

I per si no hi havia prou amb tot el que he tractat de resumir, encara es pot reblar el clau:

Un dels efectes secundaris del consum d’opioides és l’estrenyiment, i durant molts anys els representants comercials de Purdue van comercialitzar el Senokot, el laxant de confiança de la companyia, com a parella perfecta de l’OxyContin. 

(...)

La pandèmia del 2020 i el col·lapse econòmic resultant van intensificar encara més la crisi d’opioides, perquè l’aïllament social i l’estrès econòmic van fer que moltes persones hi recaiguessin, i les taxes de morts per sobredosi van assolir màxims en moltes zones del país. 

 

Bosc de Can Bonvilar 
Març 2014

 Per si quedava cap dubte: 

Aquesta és una obra de narrativa de no-ficció: no he inventat ni he imaginat cap detall; en els casos en què atribueixo pensaments o sentiments a alguna persona, ho faig perquè aquestes persones me’ls van descriure a mi o els van descriure a algú altre, o confio en la descripció d’algú que les coneixia. 

L’imperi del dolor

Patrick Radden Keefe

Traducció de Ricard Gil

716 pàgines