Música de ópera

La gran protagonista d'aquesta novel·la de Soledad Puértolas, és sens cap mena de dubte la Elvira Ibáñez, un vídua, amb dos fills ja adults i molt afeccionada a la música d'òpera, raó per la qual, acostuma a viatjar sovint per seguir algun tipus d'esdeveniment relacionat.

Situada als dies previs de la guerra civil, mentre ens va narrant la vida de la Elvira, repassa els esdeveniments polítics i socials de l'època.

Tot i que sembla que coneixerem la vida de tres generacions, el cert és que aviat es queda centrat en Elvira Ibáñez. La presentaré amb quatre pinzellades:

Vestía con un lujo que rozaba la ostentación.
(...)

Otra de las pasiones de la señora eran las joyas. (…) Los gustos de doña Elvira se decantaban por piezas que pudieran llevarse con naturalidad, casi de forma cotidiana. Joyas que no requirieran ocasiones especiales para ser expuestas.
(...)

Pero la gran pasión de doña Elvira, viajar, se desarrolló tras la muerte de su marido. (…) Tenia alrededor de cuarenta años cuando se quedó viuda.

Ella tenia un negoci que, segons pensava, el seu primogènit no estava capacitat per dirigir. El cas és que el fill havia posat certes objeccions a la despesa desmesurada que ocasionaven els viatges, cosa que el va fer entrar en desgràcia a ulls de la mare. Així entrarà en escena l'Antonio Perelada, un comptable que li recomana una amiga:

Antonio Perelada, que le recomendó a su amiga Elvira para llevar-le las cuentas.
(...)

La viuda de Claramunt y Antonio Perelada, el futuro administrador de los negocios de la familia, se comportaron como si ambos fueran plenamente conscientes del alcance del acuerdo al que acababan de llegar. 
(...)

Desde el mismo momento en que Antonio Perelada entró en la casa, habían cesado las objeciones a los viajes de doña Elvira. 

I mentre la burgesia seguia vivint aliens als problemes reals, els criats, més propers al què s'estava forjant, ho comentaven entre ells:

En la cocina, se hablaba de familiares encarcelados, incluso muertos, de batallas en las que la sangre se mezclaba con el sudor y el polvo, de resistencias y traiciones, de detenciones y delaciones. (…) Las escaleras de servicio eran un hervidero de noticias, de recados dichos en susurros.
(...)

En la sala, las damas sonreían a la vida, aún le arrancaban esos ratos felices, más llenos de recuerdos y de sueños que de realidades. 

I es va acostant el moment de la revolta, de la guerra, que a Elvira l'agafarà de viatge, mentre el comptable, que pràcticament s'ha mudat a casa seva i viu sense estalviar-se cap caprici, li segueix amagant la veritat de l'estat de la seva cada cop més migrada fortuna.
Tot i això la senyora aconsegueix tornar: Tras recibir de la señora la orden de envío urgente de nuevos fondos, se puso en contacto con el banco de los Claramunt. i segueix els esdeveniments ja des de la capital, però sense renunciar a la seva vida d'un cert luxe:

El verano de 1937 fue terriblemente caluroso. (…) Serafín Campos, el médico de cabecera de la familia, recomendó a la viuda que pasara los meses del verano en un lugar menos expuesto a los rigores del sol. (…) El propietario de Villa Paulita había heredado la mansión de sus padres, que, se decía, tenían vínculos con la realeza.
(...)

Villa Paulina contaba con seis dormitorios y cuatro cuartos de baño.

Faig un salt en la narració. La guerra ha acabat, de nou la burgesia ha recuperat la seva vida amb certa despreocupació, mentre el poble pateix la duresa de la post guerra, i retrobem doña Elvira malalta, ja completament apartada de la vida "mundana" i pràcticament reclosa a la seva mansió que els fills han anat modernitzant:

Habían transcurrido casi diez años desde el final de la guerra. Ahora sí que doña Elvira se había convertido, de verdad, en una anciana.
(...)

La familia Claramunt en pleno se reunió frente al televisor instalado en un extremo del cuarto de estar del piso principal.
(...)

Doña Elvira tenia los ojos cerrados y la cabeza levemente inclinada hacia un lado, apoyada en la almohada que sobresalía ligeramente del respaldo. Había muerto.

Evidentment, l'autora també ens relata una mica més breument l'evolució en les vides dels seus fills i d'algunes de les relacions de doña Elvira. Jo m'he centrat bàsicament en la seva figura, però si us decidiu a llegir el llibre de ben segur trobareu altres històries paral·leles que us poden resultar interessants.