Vaig estar a la presentació del llibre a Sabadell, on el primer que va comentar en Xavier Bosch, va ser un fet de feia uns anys en què un grup de hackers havia filtrat els noms de clients d'una agència que es dedicava a facilitar les relacions extramatrimonials. La notícia era del 2015 i les dades que es van filtrar corresponien ni més ni menys que a 37 milions de persones de diferents països. Aquest tema li va fer reflexionar vers les relacions i la fidelitat i d'aquí va sorgir la novel·la que ara ens ocupa.
La protagonista principal és la Mara. El seu treball és de guia turística i es dedica a organitzar viatges de luxe per a grups molt reduïts i exclusius de clients.
La història que ens proposa en Xavier Bosch, arrenca en una nit de Cap d'Any, on tres parelles amigues es troben per celebrar-ho en un hotel de cinc estrelles dels Alps suïssos que els ha recomanat i reservat la Mara.
El grup està format per la mateixa Mara i el Xavi, el seu marit, que no es troben en el seu millor moment de relació, la Joana, paisatgista i companya de feina del Xavi, i el seu marit l’Andreu, que mantenen el que es podria considerar com un matrimoni "tradicional". La tercera parella està formada pel Darín i la Biosca que afirmen que han optat per una relació oberta. Tots amb les seves històries personals, però units per l'amistat:
Es coneixien del Thau, l’escola de les nenes a la zona alta de Barcelona, al barri dels embussos matinals. La Carla, la filla petita del Xavi i la Mara, havia anat tota la vida al mateix curs que les bessones de la Joana i l’Andreu. (...) Amb la Carla, l’Anna i la Sònia amb disset anys, trucant a la porta de la universitat, el lligam entre les dues famílies ja havia superat les parets de l’escola.
Aviat sabrem que la Mara manté una relació no gaire esporàdica, amb un company de feina, i malgrat que és una relació molt basada en un sexe satisfactori, no pensa en trencar el matrimoni:
Només sexe, aquí i allà. (...) De tant en tant. En ocasions molt puntuals. (...) No hi ha amor. No m'he enamorat de ningú.
(...)
En els últims dies, la Mara i el Xavi havien parlat molt. (...) Tots dos sabien que el desgel no es produiria d’un dia per l’altre. Els recels es fonien molt poc a poc i calia bona voluntat i serenor i paciència i generositat i mocadors de paper i el que, sense explicitar-ho, van trobar més complicat de tot: recuperar la confiança
La Joana a hores d'ara treballa en un ambiciós projecte que li han encarregat al Xavi; aquesta feina els proporciona les ocasions de viatjar i fins i tot fer nit més d'un cop lluny de les seves respectives famílies. Acabaran sentint-se atrets i gairebé fregaran la infidelitat més enllà del flirteig:
A les minves de gener, el Xavi Vera i la Joana Bascuñana agafaven el vol de les 8.55 després de dos dies a Florida per ensenyar els plànols del projecte a l’Avakian.
(...)
Ja som grans per entendre que de temptacions n’hi ha, a la vida. Tots hi hem passat. Uns les han superat, d’altres hi han caigut, que potser és la manera més efectiva de superar-les.
Finalment, tot el projecte se'n va en orris quan es descobreix que el client està implicat en un delicte greu de diner negre i extorsions i és detingut.
La tercera parella, la que pregonava una relació oberta, no acaba de superar aquest tipus de relació i s'acaba trencant. I és que en definitiva:
La confiança es construeix a base d’anys, s’esquerda en pocs segons i potser cal tota una vida per restaurar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada