Secrets i mentides

Tres germans es retroben després d'uns anys d'allunyament, en la que havia estat la seva casa familiar a Alella. El seu pare, que va ser el darrer habitant, ha mort i ara només cal vendre-la, però es troba en un estat lamentable la qual cosa fa que es plantegin remodelar-la per poder-la vendre a un preu raonable. Pràcticament és així com comença El fibló de la Sílvia Soler:

Havíem perdut la mare feia anys i ara també s’acabava de morir el pare. I nosaltres érem pàrvuls que miràvem d’aprendre com havíem de fer front a la nostra situació. 

Aquesta primera trobada, un tant forçada pels esdeveniments, servirà per llimar antics retrets i mals entesos i tornarà a unir els tres germans que acabaran fent-se confidències amagades de molts anys, fins que per diverses raons, totes elles de fracassos personals, acorden quedar-se a viure a la casa mentre durin les obres.

La protagonista principal és la Laura, escriptora de novel·les que darrerament no tenen gaire èxit, i a la que en Tomàs, el seu marit, l'ha abandonada:

Quan, al cap de només cinc mesos, vaig saber que en Tomàs em deixava per anar-se’n amb ella, la noia estupenda, que s’havia enamorat i que els gairebé vint anys que jo li havia dedicat no feien de contrapès en aquella balança, em vaig voler morir.
(...)

Una cosa sí que era clara, potser jo no podria viure sense en Tomàs, però el món podia viure perfectament sense mi. Els dies s’escolaven sense que ningú em trobés a faltar.
(...)

En Tomàs davant meu donant-me formalment el condol per la mort del meu pare? Realment era certa aquesta escena?. (...) Me’l vaig quedar mirant uns segons i crec que no vaig parpellejar ni una sola vegada. (...) I després vaig demanar-li educadament que marxés. Li vaig dir que no el volia tornar a veure mai més. 

Però tots els seus retrets no són només per a en Tomàs, mentre que a la Judit, gairebé ni l'anomena, es manifesta queixosa del seu germà Ignasi:

El meu germà Ignasi, el bebè més bonic que s’hagi vist mai, amb les cuixes plenes de sacsons i un perfil que et venien ganes de dibuixar-lo. 
(...)

El matrimoni del meu germà va començar a deteriorar-se lentament, però de manera inexorable.
(...)

L’Ignasi és divertit i la fa riure sovint. La Judit és manyaga i l’omple de carícies. Jo sóc estudiosa i trec bones notes.
(...)

El meu germà estava acostumat a prendre les decisions sense consultar-les.

També per ella coneixerem alguns aspectes més íntims de la família:

El meu pare era l’home més sa i robust que coneixia. (...) Quan es va morir en tenia vuitanta-tres i encara jugava a tennis, conduïa i sortia sovint a les nits.
(...)

El distanciament entre el meu pare i la seva germana era el secret familiar més ben guardat. (...) La mare s’hi referia de vegades quan parlava amb algú de la família. El pare mai, que jo recordi.
(...)
Tots els records d’infantesa s’acaben assemblant a aquest: les baralles amb l’Ignasi, la reprovació del pare, la mare que desapareix.
(...)

M’agrada pensar que la mare va tenir, els últims temps, algú al costat que la valorava. Si és així, m’és igual si és home o dona i si van ser amants o només amigues.
(...)

Els últims anys de la vida de la meva mare, els anys damunt dels quals havia caigut un tel que ho difuminava tot, quedava ara al descobert. 

I la germana, la tieta Margot, a que es refereix, apareix també al relat, ja que per qüestions personals, acaba mudant-se també a la casa, complicant i possiblement aclarint encara una mica més la convivència:

La Margot, passats els primers dies que semblava una pobra velleta sense veu ni capacitat de decisió, començava a exhibir un caràcter primmirat i rondinaire que no ajudava gens a la pau familiar.

I per sobre de tot, la casa:

“Les cases tenen memòria? Quins records pesen més? Els bons tapen els dolents? 
(...)

Els llibres i les cases. Les paraules que hem llegit i les cases que hem habitat. La vida amagada entre les pàgines i entre les parets.” 
(...)

Vam viure tres setmanes enmig d’aquest desori (les obres de rehabilitació de la casa) i, tot d’una, em vaig adonar que  només faltaven uns dies per a Nadal.