Aquest relat o compendi de missives, no sé ben bé com classificar El gran tour, que tot i ser un recull d'impressions d'Agatha Christie, està editat i compilat pel seu net, en Mathew Prichard que és qui escriu la introducció i ho fa el 20 de
gener de 2012, 90 anys després de primer viatge de l’Agatha, el 20 de gener de
1922:
Yo llamaba a mi
abuela Nima, una aproximación infantil, supongo, a grandma, abuela, y así la
pienso seguir llamando en este relato, aunque por supuesto, los acontecimientos
que se mencionan y narran en este libro ocurrieron ¡mucho antes de que yo
hubiera nacido!
(...)
Nima y Archie (el
abuelo) sabían antes de emprender el viaje, que durante diez meses estarían
totalmente separados de su hija.
Un llibre totalment intranscendent i segurament prescindible que el millor que aporta és l'extensa documentació gràfica, ja que l'Àgata era molt afeccionada a la fotografia i en va fer un bon recull al llarg de tot el viatge:
Esto no es un libro de viajes, simplemente anoto lo que me viene a la memoria; momentos que me han marcado, los lugares e incidentes que me han encantado.
Pel que ella mateixa afirma, la situació econòmica del matrimoni no era la més òptima i a més tenien una petita que van deixar sota la responsabilitat dels avis, i del servei.
El viatge és un oferiment que li fan al seu marit, amb les despeses pagades, i a la que Àgata s'incorpora després de valorar-ho plegats i considerar que era una oportunitat que difícilment se li tornaria a presentar. El tema econòmic el resolen amb un préstec i extremant les precaucions per no fer cap despesa extraordinària durant el viatge.
En els comentaris que acompanyen cada etapa del viatge, ens parla dels companys, alguns imposats, i de les tafaneries pròpies de la llarga i forçada convivència del que ella mateixa va batejar com el tour. Sovint recull els menús i les luxoses recepcions amb que són rebuts com a representants del Govern.
En definitiva, ha estat una lectura senzilla que em va ocupar escassament la primera setmana del confinament i que no em deixa cap mena de record.
El viatge és un oferiment que li fan al seu marit, amb les despeses pagades, i a la que Àgata s'incorpora després de valorar-ho plegats i considerar que era una oportunitat que difícilment se li tornaria a presentar. El tema econòmic el resolen amb un préstec i extremant les precaucions per no fer cap despesa extraordinària durant el viatge.
En els comentaris que acompanyen cada etapa del viatge, ens parla dels companys, alguns imposats, i de les tafaneries pròpies de la llarga i forçada convivència del que ella mateixa va batejar com el tour. Sovint recull els menús i les luxoses recepcions amb que són rebuts com a representants del Govern.
En definitiva, ha estat una lectura senzilla que em va ocupar escassament la primera setmana del confinament i que no em deixa cap mena de record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada