Y llovieron pájaros

"Y llovieron pájaros" Un títol un tant curiós per una història encantadora, d'una per mi desconeguda autora: Jocelyne Saucier.

Abans de cada capítol hi ha un petit resum que explica o algun cop amplia el què hi trobarem M’ha recordat els meus anys de mestra en què utilitzava aquest mètode o diguem-li tècnica, com una manera d’introduir els temes i fins i tot, d'organitzar el dia.

Aquesta és la historia d’una fotògrafa i de tres amics, en Boychuck o Ted, supervivent dels grans incendis, i en Tom i en Charlie, que ara ja molt grans, viuen apartats de la civilització. No són els únics protagonistes perquè cap a la meitat de la història, s'incorpora Gertrude o Marie-Desneige, una dolça àvia, que tindrà un paper destacat en la resolució. Però no m'avanço i abans us presento als personatges:

Boychuck había perdido a toda su familia en el Gran Incendio de 1916, una desgracia que luego arrastró consigo a cada sitio donde intentó rehacer su vida.

Tom no había conocido ni los Grandes Incendios ni al Boychuck que había errado durante días entre los escombros humeantes.

Resumint: Ted era un ser destrozado. Charlie un amante de la naturaleza y Tom había vivido todo lo que un hombre puede vivir. Día tras día fueron envejeciendo juntos hasta llegar a una edad avanzada. 

Ange-Aimée. La fotògrafa que es convertirà en narradora: Soy fotógrafa, repetí, fotografío a los supervivientes de les Grandes Incendios. 

(…) 

Hago fotos como antiguamente. Por la precisión del grano, que busca la luz en las hendiduras de la carne, y por la lentitud del ceremonial. 

El cert és que la història no resulta senzill de resumir-la i tampoc no sé si serè prou hàbil per comentar-la en tot la seva profunditat.

El que sabem dels personatges és que s'han refugiat en un indret apartat del bosc on s'han confegit unes cabanes i s'han organitzat, apartats de la societat, per viure a la seva manera. Cal afegir que a la lleixa de les respectives xemeneies, tots tenen un petit flascó que conté un verí per utilitzar-lo quan sentin que ha arribat el seu moment. Algun dels protagonistes l'utilitzarà:

El frasco estaba sobre la repisa de encima de la cama de Charlie. (…) Contenía unos cristales blancos del tamaño de la sal gorda. Estricnina. Veneno para zorros. (…) Los tres tenían su frasco de sales y, si un día había que echar una mano, todos sabían dónde estaba el de cada uno

I encara manca presentar l'altra protagonista, que tot i incorporar-se més tard de la mà del seu nebot Bruno, un jove que els abasteix de tot el necessari als tres vells solitaris i a més té cura d'una oculta plantació de maria que comparteix amb ells. Ella, que havia patit una lamentable història de reclusió, arribarà a ser fonamental en el desenllaç del relat:

La historia de Gertrude, que bajo nuestra protección pasó a llamarse Marie-Desneige, era larga, muy larga. (…) Bruno me la trajo con ochenta y dos años, pero su periplo había comenzado sesenta y seis años antes, el día en que su padre la encerró en un hospital psiquiátrico. Tenía dieciséis años.

(...)

La abuela era única en su especie, venía de otro planeta, y a Bruno le gustaban los seres especiales. 

(...)
Le construyeron, pues, una cabaña junto a la de Charlie. Todas las comodidades. (…) La obra duró tres semanas.

I ja vaig arribant al final del meu comentari. Només avançaré que en Ted i la Marie, inicien una relació d'amistat que acaba derivant en amor, tardorenc, espiritual, però amor commovedor i sincer. Del com es resoldrà o si es consumarà, si moriran abans, si la llei els empaitarà a causa de la plantació, si fugiran, si segueixen vius...  ho haureu de descobrir vosaltres si ho creieu convenient. 

Cuando el viento se levantó y cubrió el firmamento con una cúpula de humo negro, el aire se enrareció, se volvió irrespirable del calor y de la humareda tanto para nosotros como para los pájaros, y estos empezaron a caer como la lluvia a nuestros pies. 

Encantadora!!!!!