Màquines com jo

Tot i no ser seguidora ni tan sols afeccionada a la ciència ficció, el títol d'aquesta novel·la em va semblar suggerent des del primer moment, així que quan vaig a trobar a la biblioteca "Màquines com jo" de'n Ian McEwan, no m'ho vaig pensar dos cops a agafar-lo. Val a dir que no m'he penedit gens.

Els protagonistes: Charlie que compra el robot

Miranda: la veïna de la que Charlie està enamorat.

Adam: el robot

Esperonat per una publicitat, en Charlie, que ha heretat uns diners de la seva mare, es decideix a comprar un robot que es promociona com a bon company o companya, capacitat per aprendre, programació personalitzada... En principi, es decanta per un robot femení, però sembla ser que degut a la gran demanda el temps d'espera pot ser llarg i decideix que, com només el mou la curiositat i la possibilitat de companyia, tampoc no importa massa el "sexe" del robot:

Als trenta-dos estava completament escurat. Malgastar l’herència de la meva mare en un gyn tecnològic era només una part -típica- del meu problema. Sempre que m’arribaven diners els feia desaparèixer, els convertia en una flamarada màgica. (...) M’atreien els tinglados, els tripijocs semilegals, les dreceres enginyoses.

(...)

L’Adam no era una joguina sexual. Malgrat això, estava capacitat per tenir relacions sexuals i disposava d’unes mocoses funcionals que per mantenir-se operatives consumien mig litre d’aigua diari.

(...)

Jo esperava un amic. Estava disposat a tractar l’Adam com un convidat, com un desconegut a qui aniria coneixent a poc a poc.

En Charlie, que no té cap relació i viu sol, té una veïna, la Miranda, de la qual està enamorat en silenci, i li proposa configurar plegats la nova adquisició i explorar-ne així les possibilitats que pot oferir. Ella es manifesta d'acord, i així que rep el paquet amb les llargues i complicades instruccions, ambdós es posen plegats a la tasca i aquesta activitat acaba unint-los: 

Amb l’herència, hauria pogut comprar una casa en alguna zona del nord del riu, a Notting Hill, o a Chelsea. Potser la Miranda hauria vingut amb mi i tot. 

(...)

El seu caràcter ja havia quedat configurat, establert, provinent de dues fonts irreversiblement fusionades.

Però l'Adam no és només un robot que segueix ordres, resulta que fins i tot demostra tenir alguna mena de sentiments, de capacitat de reflexió, de defensa il·limitada de la veritat i totes aquestes qualitats, que en un principi engresquen la parella que l'està coneixent, (la Miranda gairebé sense adonar-se manté relacions sexuals amb l'Adam), i que fins i tot arriben a treure'n un substanciós profit econòmic gràcies a les seves dots especulatives, acaben complicant llur relacions, la d'ells, com a parella incipient, i també vers en Adam que insospitadament s'ha enamorat de la Miranda, i que d'alguna manera sembla correspost per ella, a la que ha ajudat en un afer un tant obscur en què ella pretén venjar-se d'un violador de la seva amiga:

Les reflexions de l’Adam, fins i tot quan eren vàlides, eren socialment inadequades. 

(...)

L’Adam resulta un bon estratega financer, i en poc temps els fa guanyar molt diners, però li agafa la vena filantròpica i els reparteix entre els que ell considera necessitats, deixant-los de nou ben escurats: Mentre l’Adam anava prosperant i em feia ric, jo havia deixat de pensar en ell. 239

(...)

Ell era un vibrador bípede i jo era un cornut d’última generació.

(...)

Teníem la màquina intel·ligent definitiva. (...) Ell (l’Adam) sap que existeix, sent, aprèn tant com pot, i quan no està amb tu, quan a la nit descansa, deambula per Internet, com un cowboy solitari per la pradera, i assimila tot el que hi ha de nou entre el cel i la terra, incloent-hi tot el que fa referència a la naturalesa i les societats humanes.

(...)

l'Adam estava dissenyat per fer el bé i respectar la veritat. Era incapaç de dur a terme un pla cínic. 

En Charlie i l'Adam mantenen una llarga conversa on intercanvien les seves respectives maneres de veure el món i el seu futur. L'Adam intueix que en Charlie pretén desconnectar-lo, destruir-lo, i tot i que aquesta és una mesura que no està acceptada per la companyia subministradora del producte i que el mateix Adam presenta una resistència activa, el fet és que cada cop sembla que la idea va prenent cos, i que finalment d'una o altra manera "els humans" trobaran la manera de desfer-se'n de "la màquina":

Això és el que ens diferencia, Charlie. Les parts del meu cos les milloraran o seran substituïdes. Però la meva ment, els records, les experiències, la identitat, etcètera, es carregaran una altra vegada i es conservaran. Seran útils.

Una mica inquietant, o no?:

És sobre màquines com jo i persones com vosaltres i el nostre futur conjunt... la tristesa inevitable que ha de venir. Amb les millores que haurà al llarg del temps..., us superarem..., us sobreviurem... encara que us estimem.