Informe al difunt

Vaig reincidir amb la Teresa Pàmies i val a dir que ho seguiré fent a mesura que em pugui fer amb més dels seus llibres. Aquest cop ha estat "Informe al difunt"  dedicat a en Gregorio López Raimundo que va morir el 17 de novembre de 2007 als 93 anys.

Al llibre, molt breu, la Teresa li fa un resum al que va ser el seu marit, tant de tot el que va succeir en els seus darrers dies, (recordem que ell va patir de demència senil), com dels actes que es van fer a partir de la seva mort.

Suposo que inevitablement, m'ha retornat el record de la recent mort del meu germà, en especial en un fragment on relata els estris que tenia a casa els darrers temps:

El pis on hem viscut trenta-sis anys segueix tal com el vas deixar: la gran butaca amb dispositiu elèctric on passaves el dia estirat o assegut, llegint o endormiscat, trucant des del telèfon sense fils o rebent visites d’estudiosos d’història contemporània.

(...)

La butaca, recomanada pels metges, comprada en una ortopèdia del carrer Còrsega, es convertí en la teva trona i segueix al seu lloc.

A casa seva també van quedar la butaca, el caminador, les ulleres, la ràdio, els pedals per fer exercici que ell es resistia a fer...

Del darrer dinar en família en guardem les fotos. Jo també en tinc de la darrera celebració del seu aniversari, quan tots sabíem que les coses no anaven bé, però al mateix temps, tots fèiem el possible per que no es notés. 

Tot plegat, servant les distàncies, és gairebé una còpia exacte del que tinc al record, i suposo que la de moltes situacions semblants.

Assegut a la cadira de rodes, tens una expressió malhumorada.També el meu germà estava constantment malhumorat i irritable.

I no segueixo donant tombs i més tombs als records i les semblances. Segurament quan es pateix una malaltia terminal i de llarga durada, es fa difícil mantenir el bon humor.

Acabo deixant-li la veu a la Teresa. Ella moria el 13 de març de 2012 amb 92 anys.

I al febrer de 2008, la Teresa cloïa aquest llibre amb una frase que la defineix com la dona decidida que va ser:

Però tu saps que no assumiré mai al paper de “desconsolada vídua” convencional... Tu ja m’entens.