 |
| La meva llibreta blava |
Una història fantàstica amb tocs d'intriga al voltant d'uns misteriosos quaderns de tapes blaves que el nostre protagonista escriptor, que acaba de sortir de l'hospital, trobarà en una singular botiga que acaba d'obrir:
Havia estat molt temps malalt.
Quan va arribar el dia de sortir de l’hospital, amb prou feines sabia com
caminar i gairebé no em recordava de qui era. (...) Només tenia trenta-quatre
anys, però a efectes pràctics la malaltia m’havia convertit en un vell.
(...)
Des que havia sortit de
l’hospital, al maig, no havia escrit res.
De cop i volta, des de que té aquesta llibreta, li torna la inspiració, però el cert és que ho fa d'una manera obsessiva, compulsiva, que l'aïlla perillosament del món exterior, tal com ja l'havia advertit un company que també s'hi ha sentit atrapat:
Jo ja fa anys que hi escric, i
sé de què parlo.
(...)
Aquestes llibretes són molt
agradables, però també poden ser cruels, i has de vigilar de no perdre-t’hi.
Ell té un projecte, però encara molt vague. Sap el títol, serà "La nit de l'oracle", però encara no li encaixen totes les peces:
Tot el que feia referència a la trama encara s’havia de
definir, però sabia que havia de ser una breu novel·la filosòfica sobre la
predicció del futur, una faula sobre el temps.
I sense que en sigui conscient, la llibreta segueix dominant-lo:
Treballar fins a dos quarts de
quatre de la matinada no era una decisió gaire intel·ligent, però estava massa
immers en la llibreta blava per estar pendent de l’hora.
(...)
Fins llavors, escriure a la
llibreta blava només m’havia proporcionat plaer, un vertiginós i frenètic
sentiment de satisfacció.
Aquesta situació es barreja amb una trobada casual (?) amb el venedor de la llibreta, que li demana l'acompanyi a un estrany local, barreja de bar i prostíbul, on es veu immers en una estranya relació entre eròtica i sexual, molt difícil de definir.
Va marxar molt confús i l'endemà ha tractat de parlar amb el propietari de la botiga per mirar d'aclarir alguna cosa, però...:
Estava tan perplex que em vaig
quedar una estona mirant el local buit.
També el seu company, que li havia recomanat l'ús de la llibreta blava, es troba en un estat de confusió i deteriorament físic molt preocupant:
Des que em vaig comprar
aquesta llibreta tot s’ha desmarxat. Ja no sé si sóc jo que fa servir la
llibreta o si és la llibreta que em fa servir a mi. ¿Té cap sentit això?
 |
| La meva llibreta blava |
Ah, i jo fa anys que tinc aquesta llibreta, no recordo ben bé quan ni per què la vaig comprar. Mai no he escrit res en ella, però tampoc no he notat cap efecte estrany.
Això sí, ara me la miro amb una mica de prevenció.
Paul Auster
191 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada