diumenge, 10 d’abril del 2022

On ets, món bonic

 


Les protagonistes són dues amigues de la universitat que mantenen l'amistat a través d'una correspondència fonamentalment via WhatsApp: L'Alice, una escriptora que ha triomfat i s'ha creat un renom i que ha decidit apartar-se de les obligacions que li comporten l'èxit assolit i s'ha retirat a viure en una casa al camp, i l'Eileen amb una trajectòria professional no gaire reeixida i que en l'actualitat viu a Londres en un pis compartit.

Sabrem també que estan arribant a la trentena, una edat que n'hi qui diuen que és un moment de crisi existencial i que jo recordo com una necessitat de reafirmació de la meva personalitat i d'afrontar el futur tot esmenant, en el possible, el que considerava errors vitals.

Elles dues, s'han distanciat i tampoc no sabem el per què reprenen l'amistat amb més profunditat, ja que hem vist que en realitat els seus, són dos estils de vida totalment diferents.

No sé si hi té alguna cosa a veure el que he comentat més amunt referent a l'edat, o senzillament sempre ha estat la seva manera natural de relacionar-se, però en la seva correspondència té un paper molt destacat el sexe, i s'hi recreen comentant amb detall les seves respectives trobades sexuals.

A banda del què he comentat, només em resta afegir quatre apunts referents a cada una d'elles:

Diu Alice:
Estimada Eileen, (...) Hauries de saber que la nostra correspondència és la meva manera d’aferrar-me a la vida, de prendre’n notes, per preservar alguna cosa de la meva existència -d’altra banda gairebé insignificant, si no del tot- en aquest planeta que es degenera tan ràpidament...
(...)
Et poso al dia de la meva vida rural i ja em despedeixo (Estranyament un castellanisme absurd). 
(...)
Com més penso en la sexualitat, més confusa i variada em sembla, i més pobres les nostres maneres de parlar-ne. 

Coneixem l'Eileen:
Es deia Eileen Lydon. Tenia vint-i-nou anys. (...) Tenia una germana, la Lola, que li treia tres anys. Quan eren petites, la Lola era forta, valenta, entremaliada, mentre que l’Eileen havia estat capficada i malaltissa.
(...)
Als divuit anys, l’Eileen va anar a la universitat a Dublín, a estudiar llengua i literatura.
(...)
L’Eileen va perdre la virginitat als vint anys, amb un tio que havia conegut per internet. 

Repassant el què he escrit, se'm fa molt evident que no m'ha aportat gaire res aquesta lectura.

 

On ets, món bonic
Sally Rooney
Traducció d’Octavi Gil Pujol
379 pàgines

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada