 |
| Barcelona, Juliol del 2017 Visita a La Model |
Vaig començar aquesta lectura, convençuda que en Folcault, que sempre s'ha mostrat molt crític a amb les presons hauria deixat unes pautes clares al respecte, tot i que ningú no les havia recollit, però, val a dir, que m'ha sorprès comprovar que en les seves reflexions no sembla aportar cap conclusió que ofereixi alguna alternativa a la presó.
De bon començament a la seva pregunta: "Realment cal ser castigat?", algunes de les reflexions que aporta, són:
Si admetem que la presó
serveix per a dues coses: en primer lloc, garantir de manera segura i contínua
la reclusió dels individus. (...) En segon lloc, el fet que, a penes escapats
d’aquesta presó tan meravellosament model, reincidissin deixava clar que la
funció correctiva de la presó, l’objectiu d’esmena que se’ns proposa a la
detenció, també havia fracassat.
Perquè, en realitat, quina és la funció de les presons?:
L’autopunició com a principi
de la correcció, la família com a agent de la correcció i com a agent de la
legalitat, el treball com a instrument essencial de la penalitat: aquests tres
grans mecanismes que van caracteritzar el funcionament de la presó al llarg del
segle XIX els veieu funcionar ara, encara i més que mai, en els centres
anomenats alternatius a la presó. (...) En qualsevol cas, les velles funcions carceràries
són el que ara s’intenta fer funcionar a partir de centres que ja no
s’assemblen exactament a la presó.
(...)
Imposar un deute a un
individu, suprimir-li un cert nombre de llibertats, com la de desplaçar-se,
torna a ser una altra vegada una certa manera de subjectar-lo. (...) Un
individu en llibertat condicional, aleshores, és un individu que està vigilat.
I acaba la relació amb unes afirmacions contundents:
La presó, en el fons, és un
focus permanent d’il·legalismes intensos.
(...)
És un lloc de violència física
i sexual, que és exercida sobre els reclusos pels mateixos reclusos i els
guàrdies.
(...)
La presó ha estat una fàbrica
de delinqüents; la fabricació de la delinqüència a través de la presó no és un
fracàs de la presó, és el seu èxit, perquè estava feta per a això.
I arribem al nus de la qüestió, l'esperada resposta a l'enunciat del llibre: Alternatives?:
No hi ha alternatives a la
presó, o més aviat les alternatives a la presó que es proposen són precisament
maneres de fer garantir per altres i sobre una escala de població molt més
àmplia les velles funcions que es demanaven a la parella rústica i arcaica
“presó i delinqüència”.
(...)
Fer retrocedir la presó no és,
doncs, ni revolucionari ni potser ni tan sols progressista.
(...)
Només es pot plantejar, la
qüestió de la presó, i del seu paper, i de la seva desaparició possible, en els
termes d’una economia i d’una política, si voleu, d’una economia política dels
il·legalismes.
I, en el mateix volum, hi trobem un seguit de comentaris de diferents autors, que es refereixen al mateix tema i a la visió de Foulcault.
En faig un petit recull:
Pensar la nostra actualitat
penal amb Michel Foucault
Sylvain Lafleur
És important recordar que
Foucault no s’oposa a l’existència de sancions, ja que no troba res
d’escandalós” al fet que uns individus siguin castigats si infringeixen unes
regles.
(...)
Recordem que la reclusió ha de
complir dues funcions:
Una funció preventiva
Una funció punitiva
(...)
En conseqüència, la reclusió no
tindria en absolut com a paper suprimir les infraccions, sinó més aviat tornar
dòcils alguns individus obligats a cometre incivilitats.
“Què és un il·legalisme?”
Conversa amb Anthony
Amicelle (Professor)
Existeixen tres distincions relatives
als il·legalismes en Foucault.
La primera sobre les accions posades en relació amb una
pertinença de classe.
(...)
La segona distinció tracta del
tipus de sanció.
(...)
La tercera distinció tracta de
les instàncies i els processos de sanció dels il·legalismes.
Alternatives a la
presó?
Michel Foucault
Traducció d’Oriol
Valls
114 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada