Un grill a l'autopista

Vagi per endavant que em considero una admiradora de Bernardo Atxaga. Només lamento no ser capaç de llegir-lo en la seva llengua i és que amb l'euskera no aconsegueixo ni remotament aproximar-m'hi.

En el llibre que avui m'ocupa, no hi ha cap relat extens, es tracta d'un recull de diferents programes de ràdio. Però millor que ens ho expliqui ell mateix:

“Un grill a l’autopista” va començar a existir l’estiu del 2016, un dia que la periodista Maite Artola em va proposar participar en el programa matinal que dirigia a la ràdio basca Euskadi Irratia.

(...)

Així mateix, en vaig decidir el to: no seria mai agre, sinó neutre o humorístic.

(...)

En els gairebé tres anys que van transcórrer fins a la meva última col·laboració, sempre em vaig atenir a la mateixa pauta de treball.

I ja, a partir d'aquest punt, faig un recull de les seves intervencions, començant, és clar per la primera:

Començo avui, 12 de setembre del 2016, dilluns, la sèrie de reflexions que, cedint a les circumstàncies, al que vagin portant els dies, llegiré una setmana rere l’altra davant d’aquest micròfon.

I com podreu observar, és un inici potent, opinant vers els polítics. Unes reflexions que modestament podria fer meves:

Els polítics influeixen directament en la vida pública, conformen un poder fàctic i les seves obres són els seus amors; les obres públiques i les que no ho són tant. Doncs bé: tant ells com els seus desinteressats o interessats seguidors es comporten com si el món s’hagués creat ahir.

Gernika:

S’afirma, amb raó, que Gernika és un símbol. Però no oblidem que ho és per partida doble. D’una banda, representa la manera nazi de fer la guerra.

(...)

Però, d’altra banda, Gernika també és símbol de la pugna que es lliura entre la veritat i la mentida. Més exactament, de la pugna que es lliura entre la veritat i la mentida en tot conflicte bèl·lic. 

Gernika. Sala de Juntas
Octubre 2023

Seguim. Ara amb una definició de la diversitat del Planeta, prenent com a exemple un petit espai de terra, potser més propera, potser considerada més pròpia?:

Per apreciar la complexitat del planeta, del món físic, de la naturalesa, potser n’hi ha prou amb examinar una petita franja de terreny. Només cal anar al bosc, delimitar-hi un metre quadrat, i després visitar-lo cada dia, observar diàriament el que hi va passant, quina herba hi ha brotat, quin insecte s’ha acostat, quin fong treu el cap entre la fullaraca, quina planta hi ha florit.

(...)

En privat, la gent parla del que s’esdevé al seu voltant; està preocupada pel que està passant a la seva porció de bosc.

D'en Bernardo Atxaga també coneixem la seva aportació (brillant al meu entendre) com a poeta. L'Art, així en majúscules, no li és aliè:

L’art arriba als llocs més recòndits del nostre interior. Procura una alegria d’una mena que cap altra cosa és capaç de procurar. Si una educació equivocada sostreu aquesta alegria a les pròximes generacions, la pèrdua serà enorme.

I per descomptat, no podia mancar una defensa aferrissada i crítica de la llengua:

Les celebracions al voltant de la llengua, els pomposos “dies de l’eusquera” o les campanyes publicitàries que pretenen promocionar-la, no n’afecten gens ni mica l’esdevenir. (...) a què cal dedicar els diners, les idees, l’esforç, la crítica?

(...)

Si volem que la nostra llengua arribi a la seva utopia ens hem de centrar en un punt, concretament en la traducció.

(...)

Com més es repeteixi una paraula o una frase, més forta serà, més potent. 

(...)

Si es continua convertint el que és difícil en molt difícil, i el que és molt difícil en impossible, la nostra llengua no té sortida. 

Com deia en Raimon, un altre poeta conegut i estimat: "Qui perd els orígens, perd la identitat":

Als bascos se’ns retreu sovint la nostra afició pel passat, que ens sentim més còmodes a les prades pretèrites. Jo, en canvi, veig que vivim en el futur. És curiós, perquè la vida, la vida pròpiament dita, resideix en el present. 

(...)

Les interpretacions del que va succeir al País Basc des del 1965 fins pràcticament ahir es contraposaran sense parar com en un joc de cartes sinistre: davant d’una carta, una altra; davant d’un assassinat, un altre; davant d’una tortura, una altra.

(...)

“Els vells camins ajuden a pensar.” (...) Al cap i a la fi, pensar, per als qui anem sumant anys, sovint es parlar amb els qui són a l’altre món, deixar-se acompanyar pels morts.

País Basc
Octubre, 2023

Una bona lectura, de les que fan rumiar i tornar i retornar a rellegir alguna frase, algun comentari, algun pensament, algun suggeriment...:

El monstre nia en nosaltres (...) Els éssers que duen el pus a dins en tenen prou amb qualsevol excusa per fer grup, i l’odi és el seu guia: s’internen al bosc com llops que busquen una presa.

(...)

Malgrat els avenços, malgrat les sepultures, la vida tira endavant, la papallona continua volant, i la nostra atenció l’hem de dirigir a aquest moviment. Qui sap el què ens portarà el futur. Perquè la vida, igual que les papallones, avança a poc a poc, com si titubegés, mai en línia recta, amunt i avall, de vegades a l’esquerra i de vegades a la dreta, acostant-se, allunyant-se. A on es dirigeix la papallona, la vida? Ai, no ho sé. (7 de maig de 2018) 

(...)

En una societat sense igualtat, la llibertat d’expressió és un instrument més dels poderosos (...) Una brotxa per emblanquinar les parets del sistema.

 

Un grill a l’autopista

Bernardo Atxaga

Traducció de Marta Hernández Pibernat

434 pàgines