No és un llibre per comentar, o si més no, jo no m'hi veig amb cor de comentar res. I és que deixant pas a un recull de les paraules de les persones que hi varen ser víctimes, considero que n'hi ha d'haver-hi prou.
Jo vaig néixer relativament a prop de la Via Laietana, al Carrer del Carme, i encara més, en els anys a què es refereixen algunes de les protagonistes, hi havia passat amb els meus fills menuts, gairebé pel davant d'aquest edifici. I dic gairebé, perquè sempre he evitat fer-ho de massa a la vora. Hi passava ignorant que potser en aquells mateixos moments, algú estava sent torturat. Ara mateix al pensar-hi m'esgarrifo.
De molt jove, vaig tenir amistats que varen ser detingudes en qualsevol simulacre de manifestació, vaig estar front les portes de la comissaria del barri demanant la llibertat d'algun amic o conegut detingut, però sortosament mai no vaig patir personalment cap agressió.
Tampoc no conec personalment ningú que patís empresonament, o si més no, no en servo cap record al respecte.
I dit això, que ja és massa, deixo la veu a les veritables protagonistes, no sense afegir unes línies del pròleg que considero imprescindibles:
Aquestes pàgines són un acte
contra l’oblit. Teniu a les mans una píndola que ens recorda que darrere dels
grans esdeveniments compartits hi ha històries menudes que expliquen com hem
aconseguit el dia a dia que gaudim.
(...)
Les pàgines que venen
sorprendran el lector perquè parlen, també, dels nostres temps, i de dones
joves que han denunciat fa molt poc episodis de tortura que s’assembla massa
als que denuncien algunes dones molts anys enrere.
 |
| Grafit a Caldes |
Les parets de la Jefatura
Superior de Policía de Barcelona, a Via Laietana, han estat testimonis
silenciosos d’una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total
impunitat i vulneració dels drets fonamentals.
(...)
És impossible saber del cert
quantes persones han estat torturades a la Jefatura de Policía de Via Laietana.
(...) En tot cas, alguns investigadors parlen de milers de persones;
majoritàriament homes, però també moltes dones, de tot l’espectre ideològic i
perfil social.
(...)
Al llarg del llibre es pot
comprovar que hi ha alguns punts comuns en els casos més greus de tortura i
maltractaments, tots sens dubte experiències traumàtiques.
Els anys quaranta
La repressió franquista
contra les dones:
A les republicanes se’ls feia
empassar oli de ricí, les rapaven, en reeducaven els fills, les van castigar
per ser companyes, vídues o mares de vençuts, les van humiliar públicament i
les van torturar, violar i vexar a les presons i a les comissaries. Elles
representaven l’antítesi del model de la nova dona que el patriarcat franquista
volia imposar: una dona submisa i sacrificada.
Soledad Real
Detinguda el 23 d’agost del
1941:
El 1933, amb setze anys, va
conèixer en Rafael García i se’n van enamorar, ell la va iniciar en el
comunisme.
(...)
La van condemnar a trenta anys
de presó, acusada d’actes contra la seguretat de l’Estat. (...) Fins als anys
vuitanta, el seu veí, que era guàrdia civil, i els fills d’aquest, li cridaven
“puta” una i altra vegada per humiliar-la.
(...)
Després de vint-i-vuit dies a
la comissaria de Via Laietana, vaig ingressar a la presó de les dones de les
Corts. Em trobava molt malament, el meu cos expulsava uns coàguls enormes de
sang. (...) Em van negar qualsevol assistència mèdica.
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Detinguda el 4 d’abril del
1945:
El pla per acabar amb tota
oposició del règim franquista era perfecte, una vegada sortíem de pla presó ens
desterraven, lluny dels nostres familiars i amics.
Els anys cinquanta i
seixanta
Maia Rosa Borràs
Detinguda el 27 de maig del
1959:
No són monstres, ni éssers
trasbalsats, sinó homes ordinaris en posició de poder, els que cometen aquestes
pràctiques criminals contra éssers humans.
Transsexuals, homosexuals, LGTBI:
El 1954 la Ley de Vagos y Maleantes va patir una petita però important modificació: els homosexuals es van considerar subjectes perillosos i sobre ells havia de recaure un control institucional.
(...)
No va ser fins al 1996 quan definitivament va quedar derogada mitjançant una Ley Orgánica del Código Penal.
Els anys setanta
La detenció dels 113.
L’Assemblea de Catalunya:
La policia franquista va
irrompre a quarts d’onze. Un policia vestit de civil va donar una puntada de
peu a la porta.
La Caputxinada:
La Caputxinada va significar un punt d’inflexió considerable. Els fets de març van precipitar la creació de la Taula Rodona Democràtica, que seria el nucli germinal des del qual s’articularia l’Assemblea de Catalunya, el 1971.
Pilar Rebaque Mas
Detinguda el desembre del
1970:
El patiment no només era físic,
sinó també emocional. Per a ells, una dona dissident era pitjor que un home.
Carme Travesset, la Petita
Detinguda el 26 d’octubre
del 1975:
L’any 1975 parlàvem de presos
polítics i d’amnistia. Ara i avui, quaranta-cinc anys després, tornem a parlar
de presos polítics i d’amnistia. El 1977 es va proclamar una amnistia. Molt
oportuna, ja que alhora que s’alliberaven molts dels presos polítics
d’esquerra, també es va exonerar de tota responsabilitat l’aparell de la
dictadura: policia, polítics, militars, jutges, funcionaris... Tots els crims,
les execucions i les tortures, la presó i els escàndols són esborrats d’un cop
de ploma. No es van tocar les estructures de la dictadura. Ens van vendre la
moneda falsa d’una transició exemplar, però en realitat vam sofrir milers
d’actes de repressió i ens van encolomar una Constitució tutelada per l’exèrcit
que va guanyar la guerra i un funcionariat franquista per gestionar l’aparell
de l’Estat.
La repressió contra l’ètnia
gitana:
La comunitat gitana va ser
durament perseguida i oprimida per la dictadura franquista, per mitjà d’una
fèrria legislació: La Ley de Vagos y Maleantes, la Ley de Peligrosidad y
Rehabilitación Social i el Reglamento de la Guardia Civil, pel qual el poble
romaní estava sotmès a una vigilància especial.
Anys vuitanta
La violència sexuada es
tradueix en la sexualització, per exemple a partir de comentaris sexuals, o bé
en la infantilització de les dones.
(...)
Quan t’interroguen sobre una
cosa que desconeixes del tot, primer penses que és positiu perquè així no els
podràs dir res. Però el problema és que qui t’interroga creu que sí que ho saps,
i no s’aturarà fins a arrencar-te’n la declaració.
Anys noranta
Repressió contra el moviment independentista:
El 29 de juny del 1992 va començar l’anomenada operació Garzón contra persones relacionades amb el moviment independentista, per presumpta pertinença a Terra Lliure.
Vulneració del dret a la
llibertat d’informació:
En els últims anys, a
Catalunya també cal destacar alguns casos de periodistes que s’han vist immersos
en procediments penals a conseqüència de la seva activitat professional en
contextos de protesta.
Sabadell, 20 de novembre del
1998
La fotoperiodista Mireia Comas
tenia vint-i-un anys. Feia un treball sobre okupació i moviments socials per a
l’Institut d’Estudis Fotogràfics, on estudiava.
(...)
El seu delicte: fotografiar la
repressió policial.
Anys 2000
2019. les darreres detencions:
El 18 d’octubre del 2019 ha quedat gravat per sempre més a la memòria de la Xènia Garcia. Aleshores tenia vint-i-dos anys. (...) Una persona no valora la llibertat fins que no és a la presó.
Repressió contra els
moviments socials:
Sovint la por esdevé una eina
repressiva fonamental perquè no es volen o no es poden assumir els possibles
càstigs derivats de la repressió. (...) s’espera que l’aplicació de càstigs o
la mateixa amenaça del càstig tinguin un efecte de desmobilització en els
col·lectius i en el teixit social.
 |
| Grafit a Caldes |
Tancament
Punt i final a la casa del terror:
La brigada de investigación social, la brigada de información. El grupo VI:
La Jefatura Superior de Policia es va ubicar a la coneguda com a Casa Rubió i Balaguer.
(...)
L’informe d’Amnistia Internacional publicat l’any 1973 afirma que la tortura a l’Estat espanyol era una pràctica “extensa, comuna i pràcticament autoritzada”, d’intensitat desigual al llarg del temps: els períodes d’estat d’excepció eren els més àlgids.
(...)
Les tortures de BPS tenien un protocol propi. Als cops durant la detenció i el trasllat en vehicle policial el seguien el tancament i l’aïllament.
Torturades
Gemma Pascual i
Escrivà
Pròleg de Carla Vall
i Duran
315 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada