 |
| Olot, 2024 |
Diu la Viquipèdia:
"La síndrome del supervivent (també anomenada síndrome de supervivència o culpa del supervivent) és una condició mental que ocorre quan una persona percep que ha fet malament en sobreviure un esdeveniment traumàtic quan uns altres no ho han aconseguit. "
Per arribar a aquest estat hi ha diversos factors a tenir en compte. Aspectes que l'autor, en David Serrano, ens mostra detalladament en aquest llibre.
Veient-ne primer com defineix el concepte de "supervivent":
El concepte de supervivent
designa l’ésser que es manté en vida malgrat la situació adversa que ha sofert
i que ha dut altres a la mort.
(...)
L’objectiu de la Xoà (Holocaust), com dels
genocidis diversos en general, és la inexistència del concepte “supervivent”,
perquè se centra en la seva aniquilació total i absoluta.
(...)
Aquí no hi ha atzar entès com
en el cas del supervivent d’un accident de trànsit, per exemple. El supervivent
de la Xoà ho és malgrat la Xoà.
A partir d'aquest punt, desgranarà pràcticament de manera minuciosa, les diferents categories de presoners, segons els criteris que van emprar els dirigents nazis responsables dels camps:
Els nazis classifiquen els
camps, des del primer, Dachau, construït ja el mateix 1933, en tres categories.
(...)
En la primera categoria
situaven tots els presos preventius, considerats poc perillosos, i encara amb
possibilitats de reinserció social.
(...)
En segon lloc hi havia els
camps destinats a presos preventius molt perillosos, però que són vistos encara
com a reeducables.
(...)
Finalment, els nazis
establiren una tercera categoria: la destinada als presoners considerats molt
perillosos i amb escasses o nul·les possibilitats de reeducació.
No tots els individus reaccionaran i evolucionaran a l'empresonament de la mateixa manera. Recullo les diferents característiques que es consideren en l'estudi:
Els sentimentals:
Els desesperats i els
pessimistes:
Els destinats a sobreviure:
Els salvats i els
enfonsats:
Però entrem de ple en el contingut del tema i que no és altra que els supervivents.
Quina pot ser la seva missió?:
Els referents ètics deixen
orfes els supervivents. (...) El supervivent s’ha de recuperar inicialment de
l’estigma de la seva deshumanització des del moment que s’ha cercat la seva
alienació, mitjançant la depilació i uniformització, i s’ha animalitzat, amb la
pèrdua d’identitat associada a un nom per a passar a ser una xifra, un número.
(...)
Els relats que es fan dels
“enfonsats”, els veritables protagonistes dels relats dels supervivents, neixen
i moren dintre dels camps nazis, res de significatiu no en sabrem habitualment
de l’abans, de les seves vides quotidianes en el “món dels homes”, res o
gairebé res de les seves famílies, trajectòries, pensaments, aficions. Gairebé
res no en sabrem en general de la vida al camp, tret del progressiu i ràpid
deteriorament.
(...)
Assassinat, supervivent i
lector, als quals hauríem d’afegir les segones i terceres generacions, formen
una cadena de transmissió i necessitat per tal de preservar la memòria de
l’horror.
Els investigadors han elaborat un estudi referent a les diferents tipologies dels supervivents:
El primer tipus de
sobrevivents estan marcats per la síndrome de Filomela. Princesa atenenca.
(...)
El segon tipus de supervivents, els anomenarem amb la tipologia de Sísif, o el tornar a començar continu (...) Supervivents com Primo Levi serien dignes representants d’aquest
col·lectiu, que no és ni de bon tros el més nombrós.
(...)
El tercer i últim tipus de
supervivents està marcat per la síndrome de Penèlope. (...) és la
intel·ligència emocional de qui es manté pacient davant l’absència. (...) Són
perfectament conscients de la necessitat personal i social del seu
testimoniatge.
He llegit diversos relats de supervivents. Lectures dures d'experiències encara més dures i sovint difícils de comentar:
Els supervivents han viscut
una experiència traumàtica continuada que els ha deixat pèrdues en el camí,
sofriments impensables i marques profundes en el seu interior.
(...)
Hi ha qui inicia el relat des de dintre dels camps precisament perquè la memòria dels que es van quedar dintre no es perdi.
I és que:
El supervivent passa d’estar
sotmès a l’estrès de l’horror de manera constant i mantinguda als guetos, a les
deportacions, els camps de concentració, els camps d’extermini, a l’alliberament
sense cap procés, cap progressió. (...) De gestionar l’horror a gestionar la
llibertat.
(...)
El supervivent ha de tornar a
aprendre a viure en societat, a conviure amb l’entorn.
De la mateixa manera que es publica una relació de les diferents tipologies de presoners, també s'hi afegeix una referent a les famílies que suposadament en poden resultar de la unió entre parelles de supervivents.
Entenc que es tracta d'una relació, que pot resultar molt discutible i opinable, però és la que ens ofereix l'autor:
La família víctima:
La família lluitadora:
La família atordida:
Les famílies que ho
aconsegueixen:
La segona generació.
L’explicació epigenètica de
l’estigma:
 |
| Febrer, 2024 Aïnsa |
Una de les diferents lectures que tracten algun aspecte referent a l'Holocaust, que no ens deixarà indiferents.
Els supervivents
dels camps nazis
David Serrano
Blanquer
143 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada