Fortuna

A tot luxe 2016

Un curiós plantejament en què quatre narradors expliquen el que hauria de ser la mateixa història.

D'entrada, haig de confessar que em va costar una mica situar-me dins l'embolic, però un cop superat aquest entrebanc val a dir, que he gaudit molt amb la lectura.

En aquest primer relat, coneixem en Benjamin: :

En Benjamin era reservat i excel·lia, amb indiferència, en totes les assignatures.

(...)

Era un negat per als esports, era un soci apàtic del club que freqüentava, bevia sense entusiasme, jugava amb indiferència i es mostrava més aviat fred en les qüestions amoroses.

Ha heretat una gran fortuna familiar i l'ha sabut gestionar fins el punt que l'ha incrementat notablement:

No li va costar trobar un comprador per al negoci del seu pare. En Benjamin va animar un fabricant de Virgínia i una societat comercial del Regne Unit a competir entre ells per fer la millor oferta.

(...)

Al final, es va convertir en un home ric que feia el paper d’un home ric.

Coneixerem també la Helen, que aviat serà la seva esposa. Procedeix del que diríem una família vinguda a menys, que veu en ella la possibilitat de tornar a escalar llocs entre la societat burgesa:

Els Brevoort eren una antiga família d’Albany, la fortuna de la qual no havia estat a l’altura del cognom. (...) Quan va néixer la Helen, ja havien tancat les plantes superiors per poder-se dedicar plenament a les inferiors, on rebien les visites.

(...)

Asseguda a la penombra d’aquella sala silenciosa, la Helen va entendre de seguida que la seva mare havia triomfat. Sabia, amb tota certesa, que en Benjamin Rask la prendria per esposa, si ella li ho deixava fer. (...) Fos com fos, no tenia cap dubte que aconseguiria influir en el seu marit i obtenir la independència que tant anhelava. 

Amb el següent relat, ja trobem la parella feliçment casada: 

Després d’un breu prometatge, van fer un casament d’hivern poc convencional. (...) En Benjamin i la Helen es van casar a la sala d’estar on havien parlat per primera vegada, acompanyats tan sols de la Catherine Brevoort i d’en Sheldon Lloyd.

(...)

Durant els primers anys de matrimoni, la fortuna d’en Rask va experimentar un creixement insòlit.

(...)

Durant els mesos posteriors al crac borsari, alguna cosa havia xuclat l’aire de la casa (...) la gent de l’entorn de la Helen havia desaparegut. No tothom. 

Però alguna cosa havia començat a enverinar l'almenys aparent, vida senzilla i idílica de la parella:

Amb una simetria perversa, mentre en Benjamin assolia nous cims, la salut de la Helen anava davallant.

Sembla que només és viable la possibilitat d'ingressar la malalta que cada dia que passa empitjora de manera alarmant i que no respon a cap dels tractaments ordinaris:

El doctor Frahm va començar a enretirar la medicació a la seva pacient poc després que arribés a l’Institut. (...) Després d’una retirada gradual, quan la Helen estava a punt de deixar els sedants, la mania va arribar al punt àlgid.

(...)

I així va ser que a la Helen, després de cada nit en blanc que passava parlant a infermeres callades que duien una ret al cap, la treien al jardí amb la primera claror del dia.

Tot indica que l'espòs viu totalment desolat l'empitjorament de la Helen a qui visita constantment i omple d'atencions. Tot i això:

En Benjamin se sentia fora de lloc, fora del seu element, distanciat de tot.

(...)

Quan faltaven pocs dies per anar-se’n, li van dir que la Helen havia desaparegut.

I el desenllaç fatal no triga a arribar:

Després d’un altre sospir, el doctor Aftus, aleshores, va dir que el cor de la senyora Rask, que fins aleshores havia respost tan bé, s’havia rendit (...) Les muntanyes, el terra i el cos d’en Benjamin van perdre a l’acte tota substancia i el pes. Tot era buit.

I ens endinsem en un relat que es centra en els sentiments i el punt de vista de Benjamin: 

Potser el repte més gran que he tingut a la vida ha estat el de gestionar la malaltia de la Mildred.

(...)

La Mildred devia haver intuït o endevinat que el seu mal era incurable. Es va mostrar tan dolça com sempre, però la seva alegria i jovialitat havien deixat pas a una serenor i un aplom que no li havia vist mai.

(...)

Sempre he evitat la política i he declinat tots els càrrecs que m’han ofert. 

També dedica una part del seu raonament a repassar la seva vida com a negociant, o potser fora millor especulador?:

Els esdeveniments que van portar al desastre de 1929 no van ser altra cosa que la perversió de tot el que van tenir de bo els anys precedents.

(...)

Tot es va esfondrar el 23 d’octubre. Durant les dues últimes hores abans de la campana de tancament de sessió, el Dow Jones va perdre gairebé el 7 per cent del valor que tenia el dia abans.

(...)

Cada vegada que trobem la manera de minimitzar els nostres esforços i augmentar els guanys, fem un acte comercial, encara que sigui amb nosaltres mateixos.

I arribem al final. Ara explorarem els records i els sentiments de la Helen i les percepcions no acaben de coincidir amb les reflexions d'en Benjamin:

La major part dels meus records, reals o ficticis, són els d’una família alegre. Quan em quedava sola amb ella, (La mare) em parlava en italià.

(...)

Va  morir com tantes altres dones han mort al llarg de la història: de part. La criatura, un nen, va néixer mort.

(...)

L’autoritat i els diners s’envolten de silenci i es pot mesurar l’abast d’influència d’algú per la densitat del silenci del seu entorn. 

(...)

Durant els dies següents no vaig sortir de casa dient-me a mi mateixa que era per la feina. Però era per por. 

(...)

El caos és un remoli que gira més de pressa amb cada cosa que s’empassa.

(...)

El meu únic consol després d’haver descobert que m’havien robat els fulls descartats era que formaven part de la ficció que estava escrivint per al xantatgista.

(...)

Mentre transcrivia les notes de les nostres sessions, l’única cosa que feia era seure en aquell sofà dur, dibuixant cercles concèntrics mentalment.

(...)

El dies següents van quedat desfigurats per una confusió silenciosa. (...) Les paraules capgirades i escrites amb tinta lila encara es resistien a donar-me cap resposta. 

 

Una interessant entrevista amb l'autor la trobareu si seguiu l'enllaç 

 

Fortuna

Hernán Dñiaz

Traducció de Josefina Caball

461 pàgines