Nascut de cap dona

Cabrera
Abril 2014

Comença el relat:

Encara no ha ocorregut.

(...)

Ja és hora que les ombres emprenguin les revelacions 

El primer personatge que coneixem és el pare Gabriel:

Recordo el dia que em van atorgar l’insigne honor de servir l’Església. (...) Tot seguit vaig besar la pedra freda l’altar per oferir el meu cor a la passió de Crist. Ha assistit a l'Asil una difunta a qui ha administrat els sants olies : L’asil era un antic monestir secularitzat, convertit des de feia una trentena d’anys en establiment per a alienats mentals, perdut enmig d’un gran bosc, encerclat per un clos de parets altes que li donaven uns aires de fortalesa. 

També ha recuperat unes llibretes que algú li ha fet saber que havia amagat sota el vestit de la difunta: Sota el vestit, les hi amagades sota el vestit  (...) Les llibretes. 

En elles s'hi troba el relat del què ha estat una tràgica vida. 

Amoïnat per les conseqüències morals que pot tenir el seu acte, ha amagat les llibretes fins a trobar-se en el recer segur de la rectoria:

Quan vaig tornar a ser a la rectoria, em vaig tancar a la meva habitació, em vaig asseure al llit i vaig treure les llibretes de l’amagatall. Estaven numerades, 1 i 2. 

(...)

Fa quaranta-quatre anys i ho recordo tot. 

Però, qui és l'autora d'aquestes notes? Hom podria pensar que havia estat la mateixa difunta, però aviat sabrem de qui es tracta, i si seguim llegint, ho sabrem tot:

Em dic Rose. Rose a seques. (...) I ara ha arribat el gran dia, avui he decidit llançar-me al gran món de les paraules. 

(...)

Acabava de fer catorze anys. Vivia a pagès, amb els pare, la mare i les meves tres germanes. (...) Com a mínim amb les germanes ens enteníem. Ens fèiem costat sense rondinar per la feina. 

La vida a casa seva era miserable, però envoltada dels seus la podia considerar feliç. Malgrat això, el pare un dia, assotat pel neguit de no poder tirar endavant la família, adopta la trista decisió de vendre-se-la a un ric propietari que afirma la necessita com a minyona:

No volia seguir el desconegut. Encara no sabia que m’acabava de comprar. 

(...)

Potser havia anat a parar a una casa de bojos, amb l’amo que recordava un ogre, la seva dona malalta, que encara no havia vist ni sentit, i la vella que tenia tot l’aire d’un dimoni.

(...)

Abans de pujar a dormir, vaig agafar el diari i me’l vaig amagar sota el vestit, per si de cas trobava l’amo o la vella. (...) Sempre he tingut ganes d’aprendre coses. 

Però "l'amo" vol anar molt més enllà que servir-se dels serveis de la nena com a minyona. La vol forçar, posseint-la, juntament amb la mare té un propòsit doblement pervers, que ben aviat descobrirà i contra el qual no podrà fer més que obeir:

Aquella nit vaig entendre que era realment el dimoni el que m’havia fet patir, i que segur que tornaria, ara que m’havia tastat.

(...)

La idea de passar una altra nit amb l’amo al damunt era insuportable, però estava disposada a aguantar-ho un últim cop. 

(...)

Vaig estar tancada set dies sense dormir, em sembla. Cada cop em sentia més feble. 

Se'n va desfer d'aquell home, però el seu calvari gairebé no havia fet més que començar. Està embarassada i la que va ser la mare del seu violador, decideix tancar-la apartada i oblidada del món:

No tenia cap dubte sobre el lloc on era. Una presó per a bojos. 

(...)

Aquella mateixa nit vaig començar a escriure. 

I allà, tota sola, dona a llum, i no trigaran a prendre-li l'infant:

Era com si sempre hagués sabut el que s’havia de fer, i en quin ordre s’havia de fer. Tot seguit me’l vaig posar sobre la panxa. 

(...)

Tot el que feia que jo fos algú, encara que no fos ningú important, m’ha estat pres. 

(...)

El meu nen ara tindria catorze anys (...) He patit massa en aquesta vida per arriscar-me a perdre-ho tot en la de després, si és que existeix en un altre lloc diferent. Ves a saber. 

Moltes coses han passat, durant els llargs anys que la Rose ha seguit tancada, amagada a ulls de tothom. No és la meva intenció desvetllar tota la història perquè perdria interès la lectura; només acabaré el relat amb un apunt del pare Gabriel, trasbalsat pel què ha llegit  i decidit a intervenir-hi:

Vaig copiar amb paciència la historia de la Rose, corregint simplement alguna falta, res més. Ja no tinc les llibretes, les vaig donar a qui les havia de tenir, fa anys. 

 

 

Nascut de cap dona

Franck Bouysse

Traducció d’Anna Casassas Figueras

300 pàgines