Com altres cops, m'he sentit atreta i encuriosida pel títol i el tema de què tracta.
En aquest sentit no m'ha decebut, però val a dir que en el que és el fons de la qüestió he estat, soc, i després de llegir-lo segueixo sent, escèptica al respecte.
Tot i això, tractaré d'aportar els punts més clarificadors, sempre segons el meu entendre, de l'escrit:
Diu en el prefaci el seu autor, el Doctor Manuel Sans:
He pogut descobrir la realitat de la vida humana
en la seva tridimensionalitat. (...) He après a gestionar millor les meves
emocions i a estructurar la meva vida d’acord amb els arquetips. (...) He
comprovat que és possible arribar a entrar en contacte amb la Supraconsciència,
la nostra realitat existencial, la que ens fa únics i irrepetibles i ens permet
ser feliços i lliures.
I avancem fins un breu apunt del pròleg a càrrec del Dr. Mario Alonso Puig:
Aquesta obra és, abans de res, un exercici de
valentia, perquè és necessari tenir-ne per tractar temes que són tan
esmunyedissos.
 |
| Passeig... És vida! |
Una introducció que almenys en el meu cas m'ha situat força, que no convençut, en el que podem considerar la tesi de l'escrit:
La consciència ens proporcions coneixement de la nostra
existència, de les nostres reflexions i dels nostres actes.
(...)
La Supraconsciència és la idea que la consciència
no és simplement el resultar de l’activitat neuronal al cervell, sinó que
existeix en un nivell més profund i fonamental de la realitat.
I entrem de ple en el tema de la mort:
El procés de la mort té dues fases:
1)La desconnexió del neocòrtex, que origina
desconnexió i confusió.
2)El cervell basal o reptilià, que controla de
manera autònoma la vida vegetativa, n’és afectat i apareixen trastorns del
ritme cardíac i apnees respiratòries.
(...)
Podem comparar la mort clínica amb un ordinador
que s’apaga.
(...)
Però alguns pacients poden ser portats novament a
la vida a través de la reanimació cardiorespiratòria. Aquesta tècnica és
similar a prémer el botó d’encesa d’un ordinador per reiniciar-lo: si es fa
ràpidament, pot aconseguir que el sistema torni a la vida.
I algunes qüestions amb les que puc estar-hi d'acord:
Qui mira cap a fora somia; qui mira cap a dins
desperta. Carl Jung.
(...)
A partir dels trenta-cinc o quaranta anys d’edat,
per exemple, més del 90% dels nostres actes són hàbits. (...) Les decisions que
prenem i les reflexions que elaborem depenen totalment del caràcter, i per
tant, del lliure albir.
I com no podia ser d'altra manera, la seva defensa del que, segur que honradament, creu i confia:
El progressiu desenvolupament científic ha anat
allunyant la humanitat de la divinitat.
(...)
L’univers té un final que arribarà amb la mort
tèrmica. (...) L’existència de constants universals molt exactes manté el
funcionament perfecte de l’univers.
(...)
La finalitat de la vida és el desenvolupament de
l’ésser. (...) Podem assolir la Supraconsciència per dos camins:
1.De manera inconscient.
2.Mitjançant la meditació.
(...)
La meditació millora la salut física en molts
aspectes. Per exemple, té un efecte positiu sobre la tensió arterial i el ritme
cardíac.
 |
| Camins... Son Vida! |
Hi ha quatre conceptes que canvien profundament
en
les persones que han experimentat una EPM:
La vida
La felicitat
La llibertat
La mort.
La SUPRACONSCIÈNCIA existeix
Vida després de la vida
Dr. Manuel Sans Segarra
237 pàgines
