 |
| Davant els jutjats Barcelona 2017 |
Una crítica, o reflexió, segons vulgueu entendre-ho, respecte els jurats i els judicis. No és que en faci cap referència a Catalunya, però no he pogut evitar que en algun aspecte m'hagi portat a la memòria les jornades de suport i reivindicació vers alguns líders polítics de casa nostra, davant els Jutjats de Barcelona.
D'aquí que hagi recuperat una part de les fotografies que vaig fer aleshores.
En André Gide, l'autor, el 1912 va ser designat com a membre d'un jurat. Les diferents vivències d'aquelles jornades el van dur uns anys més tard, al 1930, a fundar una col·lecció, que sota el títol de "No juzguéis" va editar diferents exemplars sempre amb el referent de la justícia i la veritat.
En aquest llibre, que porta el títol genèric de la col·lecció, ens relata les seves impressions en diferents judicis, i que comença des de l'Audiència Provincial a Ruán al maig del 1912:
Por un temor absurdo a llamar
la atención no he tomado apuntes sobre el primer caso.
(..)
Salgo poco satisfecho de esta
primera sesión.
Aviat es comença a qüestionar el paper de la justícia, dels judicis, els defensors, el jutge...:
Que a veces chirrían los engranajes de la
maquinaria de la justicia es algo que no cabe negar. (…) La maquinaria también
chirría a menudo en lo que a los interrogatorios se refiere.
(...)
No es que para ser un buen jurado sea precisa
mucho instrucción. (…) pero me sorprende sin embargo que las personas
completamente desacostumbradas a cualquier trabajo intelectual sean capaces de
prestar la atención constante que se les exige en estos casos, durante horas.
I detalla alguns casos que considera més rellevants, com ara el que anomena "Cas Redureau", que, segons la seva opinió, mai no va ser investigat de manera convenient ni convincent, en part perquè l'acusat no semblava entendre cap de les preguntes que li adreçaven, o bé va ser assaltat per algun episodi psicòtic greu, cosa que tampoc es va considerar:
El inculpado pertenece a una familia honrada y
numerosa. Solo llevaba unos meses al servicio del matrimonio Mabit.
Inteligente, (…) tenia fama, en opinión de algunos testigos, de ser poco
comunicativo y de tener un carácter solapado y rencoroso.
(...)
Redureau debió de acuchillar unas cincuenta o
sesenta veces a las siete personas que asesinó.
(...)
Marcel Redureau murió tuberculoso, en la colonia
penitenciaria de X…, hacia febrero de 1916.
O el suposat "Cas Bastian", que, no va ser mai aclarit, malgrat que en efecte la jove va estar tancada en condicions higièniques deplorable, o nul·les, encara que no presentava cap evidència de maltractament físic:
La señorita Melanie Bastian se enamoró cuando
tenía unos veinticinco años y se entregó. Dicen que tuvo un hijo fruto de estos
amores. Dicen incluso que la criatura fue eliminada. Y para castigar a la pobre
muchacha de lo que el mundo llama un desliz, y más que nada para que no
hablara, la pura, la honorable, la excelente señora Bastian de Chartreux
encerró para siempre, contando para ello con la ayuda del silencio de su digno
hijo, a la pobre Melanie en el cuchitril donde se negó a morir y donde acaba de
ser descubierta ahora, al cabo de veinticuatro años.
En definitiva, pels casos a què fa referència, mai no s'hi va trobar res de concloent o bé, els acusats no entenien el llenguatge que s'emprava per fer-los les preguntes, ni tan sols els membres del jurat estaven autoritzats a demanar cap aclariment i en les deliberacions es trobaven amb greus inconvenients, sovint ocasionats pel llenguatge ranci que empraven (i sovint segueixen emprant) els representants judicials:
En más de una ocasión sucede que el presidente plantea una pregunta en unos términos absolutamente ininteligibles para el testigo o para el acusado.
(...)
En muchos casos donde he sido llamado para juzgar me he sentido molesto, y todos los miembros del jurado que juzgaban conmigo se han sentido tan molestos como yo, por la gran dificultad de representarse el escenario del crimen, el “lugar de autos”, a partir de las meras declaraciones de los testigos y del interrogatorio del acusado.
 |
| Manifestació davant els Jutjats Barcelona 2017 |
No juzguéis
André Gide
Traducción de Thomas Kauf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada